4.30.2007

La meva princesa i el meu príncep.

D'aquí uns mesos farà 20 anys d'aquesta foto! La meva sí que va ser una cesàrea programada, i el meu nen, com la Sofia, va pesar 3,300 quilos i va mesurar 50 centímetres.
Jo, la reina de la casa, també tinc els meus prínceps!

4.29.2007

Un exemple de dona.

Ahir a la tarda vaig estar al Centre fent un volt i visitant el "rastrillo" que posen els amics de la Protectora d'Animals de Mataró. Estava parlant amb una noia coneguda meva i el fill d'un company que ja m'havia fet alguna pregunta encuriosit: com et dius? Li vaig dir el nom i que era companya de partit des seu pare, em va fer una altra: què guanyareu? Je je je, ens posen pegues, però crec que sí! Bé, el nen anava i venia del seu pare a mi i es mirava la noia de dalt a baix (com tothom fa) escoltva el que parlàvem, un conversa normal, i en un moment donat li pregunta: què et passa? Per què no tens peus? Ella li va contestar que va tenir una malatia quan encara era a la panxa de la mare, volia saber més: quina malaltia? Espina bífida, i vas a anar a l'hospital? La noia anava contestant amb total naturalitat amb un vocabulari adient per la criatura. Jo li vaig dir que havia tingut molta sort, doncs vaig conèixer un nen que no va poder superar aquesta malaltia, i em diu: es va morir? Com veieu aquest promet! Que feia una vida normal treballant i portant una casa (ara viu a Andorra i té parella) ella va afegir: ja ho veus, un dona com qualsevol altra...Però sense peus! (ho sembla només)
Jo vaig conèixer la Iolanda fa uns anys fent voluntariat a l'escola, sí, sí; també la trobo sempre al voltant d'aquest món. Et pregunta pels nens, posant especial atenció en els que coneix més o sap que estan delicats, ella es considera afortunada perquè diu que la seva malaltia no és degenerativa, està estupenda!
Ja no vaig poder acomiadar-me del nen perquè quan em vaig adonar marxava amb el seu pare, però segur que a casa faria cinc cèntims de l'experiència viscuda a la tarda.

4.28.2007

Confiança sí, falta de respecte no.

El post d'avui el començo amb una tira de la Mafalda:

-Pero... ¿porqué tengo que hacerlo?
-¡¡¡Porque te lo ordeno yo, que soy tu MADRE!!
-¡¡¡Si es cuestión de títulos, yo soy tu HIJA!!
¡¡Y nos graduamos el mismo día! ¿O NO?

Què dificil és parlar del tema de la nena de "Gijón"! Què ha pogut passar perquè amb els seus 13 anys estigui tan rebel i rebotada! Si l'han criat els seus pares, com pot estar tan allunyada d'ells?

De vegades escolto comentaris de mestres que posen la pell de gallina, no només dels nanos, que Déu n'hi do! També dels pares i mares, que sembla que aquest títol els hagi tocat a una fireta, com és el cas de la dona que va agredir a dos professors a Badalona. D'acord que potser abans es tenia massa "por" del mestres, (jo mai) però ara és una falta de respecte brutal.

Nosaltres hem inculcat als nostres fills la il·lusió per aprendre, per saber més, la motivació per arribar a tenir el que vols (i normalment s'arriba amb molt d'esforç) ara són adults i crec que estan fent el que volen, però des de sempre dins d'un ordre. Quan eren a primària em dia el Director: els teus fills quan entren a l'escola sempre em saluden amb tota naturalitat, la noia més tímida, el noi més espontani: hola Edu! I si m'ho deia, és perquè altres passaven i potser no deien res, tot i que quan els cridaven al despatx li diguessin de vosté. Perquè... parlar de tu als adults no vol dir falta de respecte, vol dir confiança!

4.27.2007

Mirada enigmàtica.

1985 -Sharbat Gula -2002
Us enrecordeu d'aquestes fotografies? Van donar la volta al Món! la primera, quan li van fer la foto a la nena, era a la frontera entre Afganistan i Pakistan, la segona, després de 17 anys, quan l'autor, el fotògraf del "National Geogràphic" tot buscant-la, la va trobar a l'Afganistan.
No hi ha cap dubte que es tracta de la mateixa persona, però... Com ha canviat l'expressió de la cara!
La mirada, continua essent penetrant, enigmàtica. Però l'expressió és totalmente diferent. Els ulls menys oberts, el front lleugerament més arrugat; el nas més afilat; la boca amb un gest més dur, més desafiant; els pòmuls més marcats. El que abans semblava "un chador" , que li cobria el cos i el cap, ara sembla el tristement famós "burka", que s'ha arremangat per fer la foto, ja que es distingeix perfectament la part “enreixada” que ha de tapar els ulls. Es veu (es suposa) que els 17 anys de diferència entre totes dues fotos han estat de sofriment, exili i dolor. Els ulls i la mirada de Sharbat-nena captiven, impressionen, emocionen. La mateixa cara, anys després, espanta, dóna calfreds! Aquesta dona ja està de tornada!
Si les mirades parlessin!

4.26.2007

Cazador y escritor.

Ya sé que para muchas personas la caza no es un deporte, pero, yo la he vivido en casa desde niña, mi padre era cazador de caza menor con perro, y nunca la he considerado una matanza indiscriminada; es más, la considero necesaria en algunos casos para asegurar la descendencia de los ejemplares más sanos y fuertes, es el caso de las cabras monteses, sarrios, corzos etc mediante la llamada caza selectiva. La problemática se arrastra desde antaño, cuando los lugareños exterminaron lobos, osos y demás depredadores naturales de la fauna ibérica, de manera que se hace indispensable hoy en día un control activo de las poblaciones salvajes mediante la caza. Por ejemplo, los jabalíes son una grave amenaza para los cultivos. Si no se hiciera una caza controlada, las enfermedades se harían cargo del control, siendo potencialmente peligrosas para los animales domésticos e incluso las personas.
Bien, todo esto viene a cuento porque mi marido es cazador de caza menor y mayor, y muchas veces casi da apuro confesarlo delante de personas susceptibles y que puedes crearte antipatías por ello. Yo puedo asegurar que es un cazador legal, siempre dentro de las estrictas normas que dictan las federaciones cinegéticas; además disfruta escribiendo relatos de caza que le han publicado en revistas del sector, incluso con aportaciones económicas, también ha ganado concursos y, últimamente tiene una sección de preguntas en el periódico "Caza y Pesca en Aragón" sobre armas, municiones, balística, perros de caza y temas relacionados con este deporte. En el periódico impreso se llama: "Dispara tu pregunta" (el nombre se lo inventó mi hijo) y tiene una buena aceptación por parte de los cazadores federados.
Lleva muchos años observando el monte, leyendo, dibujando trayectorias de balas, cazando... Y con ello ha adquirido unos conocimientos muy notables. Todo esto lo hace gratuitamente, no cobra absolutamente nada, pero, siente una gran satisfacción de poder ayudar a los cazadores, en general y a los jóvenes en particular.
¡A que algunos os habéis llevado una sorpresa! Las cosas son así. Todos tenemos una afición, unos más conocida que otros. Todas respetables.

4.25.2007

"ha chabale rollao"


Segur que ja tothom ha llegit o escoltat aquesta notícia; poca broma! Ahir va sortir a "El País" :
Nada mejor que una buena campaña de publicidad -directa, precisa, sencilla- para ampliar horizontes en el siempre difícil mercado del trapicheo. Es lo que debió de pensar Marcos R. I., de 32 años, cuando decidió empezar a repartir folletos por el barrio de Sant Roc de Badalona. En los papeles, escritos a mano y con caligrafía infantil, este hombre ofrecía a los potenciales clientes su producto estrella: "Costo del gueno". Traducido: hachís de calidad.
La nota está plagada de faltas de ortografía y de despropósitos lingüísticos. Son tantas las patadas al diccionario y a la gramática que, de hecho, parece más bien la parodia de un texto mal escrito. Tanto es así que, cuando agentes de los Mossos d'Esquadra descubrieron que había decenas de papeles distribuidos por calles y plazas de Sant Roc, pensaron que se trataba de una broma. Pero no. "Es una persona analfabeta; no es que simule que no sabe escribir, es que no sabe escribir", explica un portavoz de policial.
La hoja en cuestión es prolijo en detalles y permite a cualquiera localizar el punto de venta de hachís. Marcos, dedicado al menudeo y con antecedentes por robo, señala muy claramente que sólo vende su costo "ha chabale rollao [a chicos enrollados, o sea, de trato agradable y que no den problemas]" y pide recomienda "no venir lo menore". Aun así, la policía autonómica ha comprobado que Marcos también vendía sustancias estupefacientes a menores de edad. No en vano su casa, que hacía las veces de centro distribuidor, está situada muy cerca del instituto de secundaria Eugeni d'Ors.
El extraño marketing de este individuo excluía teléfonos móviles y direcciones de correo. Había que ir personalmente. Para ello, el pie de página el autor añade un plano en los que aparecen dibujados tres bloques de pisos. Una flecha indica el lugar de encuentro. El mapa contiene hasta puntos de referencia para orientarse; por ejemplo, el citado "tituto".

El comprador tenía que "esperar al lao de la bentana de detrás de mi casa y en lo banco de asentarse", que también están dibujados en el plano. Eso sí, era necesario comportarse con discreción para evitar que la transacción acabase mal: "No llamar la atensíon o no su vendo na ", advierte escuetamente el folio.
Por último, el cliente debía "silvar o llamarme". Era entonces cuando el hombre salía "po la bentana" y vendía el costo. "Vale 20 uros una barrita", apunta el texto. "Ta bíen ". Marcos mostraba así su satisfacción por la excelente relación entre el precio y la calidad de su costo.
En la hoja volante no sólo aparecen los planos con nombres de calles, sino también su propio nombre: "Me llamo Marcos", indica con total despreocupación. Ante tan evidentes pistas, los Mossos no tuvieron demasiados problemas para detenerle por un delito de tráfico de drogas. Lo hicieron el jueves. Sea por efecto de la publicidad o no, el caso es que los agentes comprobaron 12 transacciones en una tarde. Algunas, con menores. Como la "barrita" va a 20 "uros" la unidad, eso significa que Marcos se hizo 240 euros de caja en unas horas, 240 euros. El sábado pasó a disposición judicial.

4.23.2007

Per què vaig a la llista del PSC de Mataró?

Foto: Capgros
Després de veure el vídeo de presentació de la candidatura de la llista del PSC de Mataró, on uns quants companys i companyes expliquen els seus motius per formar-ne part, diré per què vaig jo, des del meu discret lloc.
Primer de tot perquè sóc socialista i crec en el projecte socialista de polítiques socials i de proximitat. També perquè dono el meu suport a en Joan Antoni Baron, per a que continui sent el nostre alcalde i, que hi hagi la màxima representació dels nostres regidors i regidores a l'Ajuntament.
Hola, sóc la Glòria Figuerola i vaig a la llista del PSC de Mataró, la llista guanyadora!

4.22.2007

Per Sant Jordi et regalaré una rosa...

Labios compartidos. Maná.
Amor mío...
Si estoy debajo del vaivén de tus piernas
Si estoy hundido en un vaivén de caderas
Esto es el cielo es mi cielo
Amor fugado...
Me tomas, me dejas, me exprimes y me tiras a un lado
Te vas a otros cielos y regresas como los colibríes
Me tienes como un perro a tus pies
Otra vez mi boca insensata...
Vuelve a caer en tu piel
Vuelve a mí tu boca y provoca
Vuelvo a caer
De tus pechos a tu par de pies
Labios compartidos...
Labios divididos mi amor
Yo no puedo compartir tus labios
Que comparto el engaño y comparto mis días
y el dolor
Yo no puedo compartir tus labios
Ooh amor ooh amor compartido
Amor mutante...
Amigos con derecho y sin derecho de tenerte siempre
Y siempre tengo que esperar paciente
El pedazo que me toca de ti
Relámpagos de alcohol...
Las voces solas lloran en el sol
Eh, mi boca en llamas torturada,, te desnudas angelada
Luego te vas
Otra vez mi boca insensata...
Vuelve a caer en tu piel de miel
Vuelve a mi tu boca, duele
Vuelvo a caer
De tus pechos a tu par de pies
Labios compartidos...
Labios divididos mi amor
Yo no puedo compartir tus labios
Que comparto el engaño
y comparto mis días y el dolor
Ya no puedo compartir tus labios
Que me parta un rayo...
Que me entierre el olvido, mi amor
Pero no puedo más
Compartir tus labios, compartir tus besos
Labios compartidos
Te amo con toda mi fe sin medida...
Te amo aunque estés compartida
Tus labios tienen el control
Te amo con toda mi fe sin medida...
Te amo aunque estés compartida
Y sigues tú con el control.
Canço del grup mexicà que posa la pell de gallina...

4.21.2007

Meme republicà.

La Joana sap que m'agraden els memes, i més si són polítics; gràcies!
Aquest es tracta de posar un cançó republicana que per alguna raó recordis especialment; jo he posat : "A las barricadas", la que més em va quedar de la pel·lícula "Libertarias", part d'ella filmada al "Bajo Aragón" i el Matarranya ( Alcanyís i La Fresneda principalment).
Negras tormentas agitan los aires,
nubes oscuras nos impiden ver,
aunque nos espere el dolor y la muerte,
contra el enemigo nos manda el deber.
El bien más preciado es la libertad.
Hay que defenderla con fe y con valor.
Alta la bandera revolucionaria
que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.
Alta la bandera revolucionaria
que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.
¡En pie pueblo obrero, a la batalla!
¡Hay que derrocar a la reacción!
¡A las barricadas! ¡A las barricadas
por el triunfo de la Confederación!
¡A las barricadas! ¡A las barricadas
por el triunfo de la Confederación!
Li paso el testimoni a en Javi, que també li agraden.

Hi ha amors que maten.

Aquesta vegada la violència envers les dones ens ha tocat molt de prop; la Sonia, una veina mataronina està en coma després de la brutal pallissa que li va donar el seu home, i a sobre davant dels seus tres fills. Espero i desitjo que es recuperi i surti endavant, suport no li faltarà.
Ahir a les set de la tarda va haver-hi una concentració de cinc minuts de silenci, davant l'Ajuntament, convocada pel govern municipal, hi èrem moltes persones! l'alcalde amb unes paraules molt sentides va tancar l'acte. Després, una representació de dones de diferents associacions de la ciutat va llegir el poema "Avui, m'ha enviat flors" .
Què més dir? Dones, denuncieu quan us sentiu agredides! No només amb cops es manifesta la violència masclista! Hi ha paraules i fins i tot mirades, hi ha amors... que maten!

"Espejo de mi alma".

Ahir a la tarda vaig estar parlant amb uns companys del preu de la fama, del preu de tenir una imatge pública.
De vegades pel simple fet d'estar en política ja et pots veure en boca de tothom i que et jutgin; obviament la millor/pitjor part se l'enduen els que estan en primera línia donant la cara, les seves paraules, les seves actituds, les seves accions, de vegades el que representen...(hi ha càrrecs més agraïts que d'altres) els creen seguidors o detractors. S'ha de tenir una forta personalitat, a més a més d'una bona gestió, bona capacitat d'anàlisi, eficàcia, sensibilitat, coneixements, estratègia... per afrontar aquestes crítiques i poder continuar desenvolupant la feina amb la mateixa energia, sense que els afectin els comentaris negatius.
De vegades però, hi ha que amb la seva imatge fan com la regidora de Lepe: s'ho volen posar dur a l'oposició i... als del mateix partit!

4.18.2007

Què penses, maca?

Volia posar un comentari al post de la Joana en que parla d'Intervida, però em va semblar que seria llarg i, mira, faig jo un altre.
Vaig tenir un nen de Bolivia apadrinat com set anys, Luis Alberto, i com el seu la mirada trista i primet. Encara guardo la seva foto, la primera carta que vaig rebre escrita per ell, els seus dibuixos, els seus treballets, l'acusament de recepció de les meves... Van ser set anys molt emotius, com si tingués el tercer fill que m'hagués agradat tenir. L'apadrinament era en pessetes, 3.000 al mes i sempre ho vaig fer contenta i segura que arribava; també rebia unes revistes on veia el treball dut a terme pels equips d'allà, els avenços dels projectes, els nens alimentats i escolaritzats, ben vestits, contents, jugant...
Estic segura que ara és quan haurà més inspeccíons per que arribi a ells tot el que ha d'arribar; mirant aquesta criatura els ulls fas moltes reflexions i preguntes de difícil resposta.
El que em sap més greu de tot plegat és que es surtin amb la seva aquells que sempre et diuen: Vet a saber on van a parar aquests diners!

Matiners de mena.

Els socialistes hem estat els primers en confeccionar la candidatura a les properes eleccions municipals de maig, els primers en elaborar un programa potent per a governar, els primers en presentar la llista (la millor) als militants, als simpatitzants i a la ciutat de Mataró. Els socialistes ho fem tot "al cant del gall".
L'acte de presentació de la candidatura de l'alcalde Baron, que va comptar amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va ser espectacular i segur que inolvidable per a mi.
El projecte dels socialistes és ferm i realista, ple d'objectius, uns portats a terme i, molts més per a realitzar en els propers quatre anys de govern, perquè governarem!
Em va agradar molt quan en Joan Antoni ve fer la meva presentació: "el somriure de la Glòria", el que no pensàvem, ni ell, ni jo, és que aquell somriure es convertiria en un riure molt difícil de controlar. Ho sento, però, la segona vegada que vaig escoltar el "quiquiriquí..."

4.16.2007

Interiorisme.

Recullo el testimoni del "meme" de la Joana i, contesto les preguntes.
Fa deu anys: El record més fort i dolorós, l'inici de la malaltia de la meva germana. Em va eclipsar tots els altres records.
Fa cinc anys: Vaig decidir tornar a la vida laboral després d'anys dedicada a la família. El primer que vaig fer, aprendre noves tecnologies i reciclar-me.
Fa un any: No tinc records especials, estava ja força implicada al partit i fent la feina que m'omple i m'agrada ara.
Ahir: Al matí, passeig fins el port; dinar, migdiada, lectures, encreuats, una pel·lícula... Tranquilitat.
Avui: M'he llevat a dos quarts de set, les feines normals de la casa, sessió d'ordinador, a la tarda a l'escola i, de moment res que sorti del normal.
Cinc lletres de cançons: Buf! Senceres, no em venen al cap, retalls moltes; això sí, en castellà o català.
Cinc llocs per visitar: Més aviat que m'agradaria, dels que no he estat mai! Nova Jork, París... Dels que he estat, el Pirineu, la Costa Brava i el Maestrat.
Cinc coses que m'agraden menjar: Sóc de cuina senzilla, m'agraden les verduretes, les amanides, molt el peix, la meva truita de patata, la "torta de pimiento" del meu poble i la carn de xai a la brasa.
Cinc joguines: Doncs no jugo gaire, a l'escola amb els nens/es juguem a nines, al dominó, al parxís... Al poble jugo a cartes, al "rabino francés".
Ho paso a la Rosa, a l'Eu, a la Maria i a la Jordina.
Per què vosaltres? Perquè em consta que us agraden els "memes" i els feu!

4.15.2007

Masineando.

Los que me conocéis, sabéis el amor que tengo por mi tierra. Me gusta volver de vez en cuando, todo y que ahora mismo me resultaría imposible vivir allí, por diferentes razones. También he de decir que hay cosas que las valoro más desde la distancia.
De muchas noticias me entero por El Masino, revista mensual editada por el GEMA, de la página principal paso al País de Cazarabet, esta sección es relativamente nueva (va por el Km.6) y disfruto muchísimo porque profundizan más en aspectos que la revista no lo hace, no sólo de Mas de las Matas, también de los alrededores. Este mes no tiene desperdicio, si tenéis tiempo y ganas, os dáis un garbeo que no os defraudará y, puede que entendáis un poco más mi "masinismo".
Mas de las Matas, pueblo de Teruel que con unos 1.500 habitantes, tiene cinco candidaturas para las elecciones municipales ¡Toma! Y que igual hay representantes de las cinco, pues en las anteriores había cuatro candidaturas y salieron concejales de todas
Pueblo "politiquero" ¡De casta le viene al galgo!

Resurrección.


Siento que mi alma se encuentra perdida
que se juntan la noche y el día
siento que si te veo
terremotos recorren todo mi cuerpo.
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida.
Antes de llegar siquiera a conocerte
mucho antes ya te quería
como lo inalcanzable
sí, así, así te quería
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
tú haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida.
Quiero un mundo nuevo
mi corazón no lo compra el dinero
quiero palmas que acompañen a mi alma.
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
tú haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
me devuelves de nuevo a la vida.
Resurrección.
Preciosa canción de Amaral.
Tambíen me recuerda un poco mi nacimiento: Resurrección, Gloria...

4.14.2007

L'Àngel caigut

M'acabo d'assabentar que l'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer anirà en les properes eleccions autonòmiques a la llista del PP! Aggg!!!!!!!
Segons El Periódico de Catalunya , el President del Govern balear, Jaume Matas li ha demanat, i ella ha dit que sí. No m'ho puc creure! Em queia bé! He llegit llibres seus, i en tenim un, signat per ella a l'escola de la meva filla.
M'ha decepcionat enormement, ho sento.
P.D. Vull fer un afegit. Avui diumenge El Periódico torna a fer-se ressò de la notícia, es veu que la Maria de la Pau fa tan sols sis mesos va donar suport a CIU... A qui donarà d'aquí altres sis? A "Fuerza Nueva"?

4.13.2007

Siguen mintiendo.

Editorial de "El País"
La declaración como testigos del número dos de la policía en el momento de cometerse los atentados del 11-M, Pedro Díaz-Pintado, y del entonces comisario general de Información, Jesús de la Morena, ha dejado en evidencia que el Gobierno del Partido Popular manipuló la información sobre la autoría que le trasladó la cúpula policial a las pocas horas de la matanza. Si el entonces presidente del Gobierno, José María Aznar, se ocupó de llamar a los principales medios de comunicación para asegurar que el crimen era obra de ETA y el Ministerio de Asuntos Exteriores remitió a las embajadas instrucciones en el mismo sentido, el papel desempeñado por el entonces ministro del Interior, Ángel Acebes, consistió en mantener la ficción de que existían dos líneas de investigación abiertas cuando la policía ya había orillado la del terrorismo etarra. Fue la parte que le correspondió en esta mentira de Estado, como la calificó buena parte de la prensa extranjera, algunos de cuyos corresponsales también recibieron presiones para informar en la dirección que pretendía el Gobierno.
Siguiendo la misma estrategia que adoptó durante su comparecencia en la comisión de investigación parlamentaria sobre el 11-M, Acebes ha optado por fingir que la declaración de los dos responsables de la policía coincide con lo que él fue transmitiendo en sucesivas ruedas de prensa entre los días 11 y 13 de marzo. Es exactamente lo contrario, como atestiguan las imágenes grabadas y las hemerotecas. Acebes aseguró que el explosivo utilizado en los atentados era el habitual de ETA cuando ya sabía, porque así se lo comunicaron los responsables policiales, que ése era el único dato que debía descartarse. Tras el testimonio de Díaz-Pintado y De la Morena, la calculada ambigüedad que practicó Acebes durante las jornadas previas a las elecciones ha quedado despejada: los únicos indicios existentes a las pocas horas de cometerse los atentados conducían al terrorismo yihadista. De nada sirve que él y su partido continúen alimentando la ceremonia de la confusión, como ya hicieron entonces sin resultado.
Desde el PP se ha repetido que las responsabilidades políticas por la gestión que llevó a cabo desde el Gobierno entre el 11 y el 13 de marzo quedaron saldadas con las elecciones. Lo sorprendente es que algunos de sus dirigentes, como Díaz de Mera y ahora el propio Acebes, parezcan obstinados en contraer nuevas responsabilidades por la vía de seguir negando la evidencia de que lo que ellos dicen no coincide, sino que se contradice abiertamente, con la declaración de los dos mandos policiales. No les basta con haber mentido. Siguen mintiendo.

4.12.2007

Apadrina una paraula.

Avui llegint el bloc de l'Eu, he accedit a votar per apadrinar dues paraules en via d'extinció; jo també penso que cada vegada tenim el vocabulari més limitat, hi ha nens que utilitzen molt poc segons quins mots, i he trobat la idea molt bona.
La paraula que he proposat en català és ababol, potser pocs nens/es saben que és el mateix que rosella, i en castellà coneguda com la bonica "amapola".
En castellà he votat per "óbito", quí diu aquesta paraula al referir-se a: defunció, mort, traspàs...?
Hi ha moltes que es podrien posar, però, només es pot una de cada llengua i per persona.
Ahir em va preguntar el meu fill: què és un "atabal"? I li vaig contestar: una mena de tambor, vaig encertar! Igual ve d'aquí "atabalar"! El que no sé, és si existeix en català aquesta paraula, perquè els encreuats els faig en castellà.

Per què tinc un bloc?

He llegit en alguns blocs un "meme" en el què diuen el per què de tenir un bloc. De moment a mi no m'ho han passat, però ho faig igualment.
Començo dient que fins a finals del 2004 ni habia sentit parlar dels blocs; un dia una amiga sabent que m'agradava escriure i, que ho feia en altres llocs, em va dir: Per què no t'obres un bloc? Un què? Li vaig contestar. Sí és com una llibreta, un bloc sense fulls a Internet, on vas escrivint quan vols, dels temes que vols, ja t'enviaré el link del meu... Al principi només mirava aquest i, a poc a poc vaig anar ampliant les visites a d'altres, vaig poder comprovar que hi habia per a tots els gustos i colors; jo vaig sentir preferència per alguns en concret, llegia els comentaris i anava deixant (algunes vegades amb pseudònim). Però... no acabava de decidir-me en fer-ne un, fins l'estiu passat que ja vaig anar donant forma a les meves idees i, al novembre, el bloc "glorieta" amb l'empenta, el suport, i els consells, primer de la Joana i després d' en Javi, va sortir a la llum. Ja fa cinc mesos!
Ara el bloc forma part del meu dia a dia, n'hi ha que em sortirien dos o tres, d'altres em costa, i n'hi ha que simplement no escric, tot i que entro igulament; de vegades miro antics, m'agrada reviure! I una de les coses que més m'ha sorprès és la munió de comentaris del post "La Parodia Nacional", s'ha creat un fòrum! Hi ha persones que només em comunico amb elles a través d'aquest post.
I pensar que no fa gaire anys em pensava que els ordinadors només tenien pols! I que una vegada (al principi) em comptes de dir ratolí vaig dir gat! Je je je, anècdotes!

4.09.2007

Fullejant!

Mapa del "Matarraña"
Mapa del "Bajo Aragón"

Una vegada a casa després de les vacances de Setmana Santa, per cert, passades per aigua; reprenc una de les meves activitats d'oci favorites, escriure al meu blog, llegir d'altres, posar comentaris, contestar...
Divendres Sant vam anar amb la colla d'excursió pel Baix Aragó i el Matarranya (Terol), pobles amb encant, molt macos i que alguns encara no coneixia, que estan tocant a Catalunya i que parlen català: com Cretas, Lledó, Arens de Lledó... Vam entrar a prendre un cafetó per escalfar-nos una mica i jo vaig agafar el diari "La Comarca" editat a Alcanyís, per veure les notícies; fullejant, vaig llegir una opinió que em va agradar especialment i vaig decidir que la compartiria amb tothom.
En el tintero
Yolanda Casaus
¿A qué se dedica el PSOE? ¿Y el PP?
Si tomamos de referencia la semana pasada... El PSOE, aprobó Leyes importantes para todos los españoles, como la Reforma de la LOU que sitúa a las Universidades españolas entre las de mayor calidad de enseñanza e investigación del mundo, el Estatuto del Empleado Público con mejoras en los servicios públicos para los ciudadanos y en las condiciones laborales y profesionales para sus empleados y comenzó a tramitar la Reforma del Estatuto de la Fisalía General del Estado, e impulsará la especialización de los fiscales en la persecución de nuevas formas de delitos además de modernizar y adecuar su estructura de funcionamiento a la organización territorial del Estado. El MInisterio del Interior actuaba en una operación policial de detención de etarras, que permitió detener a ocho presuntos etarras en el País Vasco. Y se publicó el dato del IPC el marzo, situándose en el 2,4%. Mientras el PP, votó en contra del avance y mejora de las Universidades españolas y que contaba con el respaldo de toda comunidad universitaria. Votó en contra de las mejoras de los servicios públicos y de la situación laboral de los empleados públicos que contaba con el respaldo de UGT, CCOO Y CSIF. Votó en contra de reforzar la autonomía de los fiscales, cuando además se dedica a poner en duda constantemente su independencia y desacredita sus decisiones. Para el PP, su labor de oposición es única y exclusivamente, atacar permanentemente al Gobierno por su política antiterrorista.
Y yo me pregunto; ¿En política todo vale por alcanzar el poder? O ¿Hay temas en los cuales se debería trabajar por el bien de todos los españoles?
Oi que valia la pena? Ves per on, la "Yolanda" em cau simpàtica!

4.04.2007

Fent memòria.

Llanço un repte, una mena de "meme", dirigit al que vulgui participar lliurement.
Es tracta de dir si recordem com comença algun llibre, que, pel que sigui ens ha quedat. Quí no sap com comença l'obra de Cervantes, "El Quixot"? "En un lugar de la Mancha..."
Jo no sé el per què, he memoritzat dos, sí, només dos, escriuré les entrades i d'aquí uns dies donaré la resposta, mentre a veure si algú les coneix; segur que sí.
1.- "L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna..."
2.- "Por dificultades en el último momento para adquirir billetes, llegué a Barcelona a medianoche en un tren distinto del que había anunciado y no me esperaba nadie."
Bé, demà marxo, quan torni diré els noms dels llibres i dels autors.
Bones vacances, diumenge és el meu sant, quan vulgueu, fem un cafè!

4.03.2007

Activitats... lúdiques?

Per diferents motius, avui publico l'última paròdia de les que em van seleccionar. Una sèrie de paraules que he vist escrites i he sentit, a més a més del dia tan "tonto", em porten a reviure la lletra més pujada de to que vaig escriure, per TV encara va ser més eròtica!
Lenceria Luminosa
Ayer entré, en un gran almacén
a comprar braguitas y también un sostén,
me quedé alucinada al ver la novedad
¡bragas que relucen en la oscuridad!
Me dijo el dependiente que son del Japón
que están muy avanzados en iluminación
a ciento veinticinco no funcionan mal
pero a doscientos veinte ¡el efecto es total!
¡Oh, la,la! Esto farda más que el wonder bra
tu, también, ponte pilas y a pasarlo bien.
Me han dicho que también fabrican eslips
¡jolín! Los japoneses y sus microchips
se ponen los gayumbos y en la oscuridad
parecen un abeto de esos de Navidad.
He encargado el invento para mi Ramón
tecnología punta para su paquetón,
y cada noche un derroche de electricidad
¡qué salten los fusibles de toda la ciudad!
¡Ay, qué bien! Si los venden en el "todo a cien"
¡Ay! qué mal! Si no me traducen el manual.
Van a alegrar mi vida conjugal
mi cama será una Aurora Boreal
no sé cómo van, si se han de enchufar
si funcionan a pilas o energía solar.
Supongo que habrá que tener precaución
y vigilar si sube la tensión
o en un cortocircuito repentino y traidor
se puede quedar frito el pajarito ¡qué horror!
¡Oh, la, la! la electrónica me va, me va
¡qué fulgor! Brillo más que la Osa Mayor
¡qué emoción! Lucecitas en la habitación.
Es igual, que una feria Internacional.
Un sostén, fluorescente siempre queda bien.
Un eslip, que se ve desde Valladolid.
¡Oh,la,la! Esto farda más que el wonder bra.
Tu, también ¡ponte pilas y a pasarlo bien!
Música: ¡Oh, la, la! cantada per "Rita Dinamita"

"A río revuelto..."

Continuo amb "El conte del pescador" que vaig començar fa unes setmanes.
Passa el temps i tot i que tenia bon peix a casa, potser una sardina, discreta, però molt fresca i eixerida; va sortir a pescar! Va veure una orada que li va fer patxoca i, anava tirant l'ham una i altra vegada per portar-la al seu sarró. La sardina ja sabia la debilitat de l'home! (habia sortit de pesca més vegades) I esperava, esperava... Però també tenia el seu orgull, i no permitia que un simple pescador, un de tants, es quedés enlluernat per l'aparença d'un peix més atractiu a la vista que ella, i que segur que si el tasta, es queda amb el gust inigualable de la sardina: petita i boníssima!
Ara l'amic pescador se n'adona del seu error i va darrera de la sardina, però ella ja desconfia, i de moment esperarà a que una persona amb menys pardalets al cap, i més realista, la valori tal com és i pel que és: única!
Avui potser que algú sí es sentiria identificat si el llegís, no crec que ho faci ni el pescador, ni l'orada, ni la sardina! O sí?

4.02.2007

Ens veiem a la tornada!

Passaré llista a la tornada i, no vull que falti ningú!
Velocitat, la justa! No tinc cap interès per ser la primera en arribar al lloc de vacances perquè no m'espera cap premi, no és cap campionat! També vull tornar a la meva vida, no vull ser una d'aquestes 100 persones de l'estadística! Beure, com fan els corredors de Fòrmula 1, després de... (i amb coneixement). També tenim en contra el temps, em referixo a la pluja i el vent, tot i que diuen que millorarà dimecres.
Què gaudiu tots/es d'unes bones vacances!

4.01.2007

Últim vol.

Avui al Periódico de Catalunya dins de l'apartat "Gent", surt la notícia que les cendres de Scotty (James Doohan), de "Star Trek", seran portadas i reposaran a l'espai juntament amb les d'altres 200 persones...
Jo al 1997 vaig escriure una paròdia pel fet que el Minisat, llançat des de Canaries portaria cendres al cosmos, han passat deu anys d'això i segueix sent curiós.
Funeraria Minisat
El lanzamiento espacial
del Minisat en Canarias
como salía tan caro
lo ha amortizado una funeraria.
Y ya vuela el Minisat
feliz por la estratosfera
con tanto fiambre dentro
es un portento de fiambrera.
Será maravilloso
rumboso y elegante
eso de que pongan
tus cenizas a volar
todos por el cosmos
dando vueltas sin parar.
Será maravilloso
viajar por el espacio
y ponerte en órbita
eso mola cantidad
derechito al cielo
con total seguridad.
Si no te va la humedad
ni las cajas de madera
apúntate al Minisat
y descansarás
en la estratosfera.
Qué bien que lo pasarán
con el Hispasat al lado
los muertos difrutarán
con tanto canal descodificado.
Se está quejando el gremio
de pompas funerarias
porque el Minisat
hace competencia desleal
con su velatorio
en el espacio sideral.
Dirán que si es morboso
pero tendrá su encanto
porque cuando llueva
cada gota puede ser
polvo de tu suegra
tu vecina ¡o yo qué sé!
Será maravilloso
viajar por las estrellas
sin necesidad
de ser astronauta
¡qué caray!
te van a lanzar
y a pulverizar
como un spray.
La música és: "Viajar a Mallorca" i la van cantar "Las Miranda"