3.31.2007

Cafè amb "mala" llet.

Estic ja fins el nassos d'escoltar i llegir acudits per la resposta del cafè d'en Zapatero! Ja està bé! Es veu que per algunes persones, aquesta va eclipsar totes les altres.
L'última anècdota és d'avui al mercat del Prat de la Riba; era en una parada de verdura i anava agafant, una senyora pregunta: a quan va la mongeta?, el venedor contesta: a 4,50€, i afegeix la "coletilla", ara l'únic barat és el cafè, en Zapatero diu que val 80 cèntims! No m'he pogut estar de contestar: doncs en alguns llocs encara val menys; i el meu home ha afegit: a la meva empresa el prenem per 35cèntims, ara, si te'n vas al Ritz...
Aleshores han començat les opinions i el debat; jo he dit això, que semblava que amb la de bones respostes que va donar el President del Govern, tothom s'hagués quedat amb la del preu del cafè -la culpa la tenen els mitjans de comunicació, molta gent que s'omple la boca amb l'acudit fàcil, potser ni ho van veure- les clientes de la parada estaven amb mi, i al final, fins i tot el venedor m'ha donat la raó.
Espero que no sigui per allò de "el client sempre té la raó".

3.30.2007

Mataró ja té Centre de Dones!

Ahir es va inaugurar a Mataró el nou Centre d'Informació i Recursos per a les Dones. El Centre no vol ser només un centre d'igualtat, sinó un centre de trobada i referència per a totes les dones de la ciutat.
Molta feina feta amb il·lusió per ajudar a la dona; on podrà preguntar, ser escoltada i rebrà respostes, exposarà problemes, tindrà suport jurídic, psicològic, emocional...
És un pas molt important per aconseguir la Igualtat total de les Dones, d'aquí l'emoció de la regidora de la Dona, Maria Rosa Cuscó, al dirigir-se als assistents; regidors/es, veïns/es, gent sensibilitzada amb el tema...
L'Alcalde ens va excplicar el perquè de la seva ubicació a Rocafonda, és una decisió del Govern Municipal; descentralitzar, millorar els barris, que hi hagi intercanvi de la ciutadania, etc.
També van assistir a la inauguració la presidenta de l'Institut Català de la Dona de la Generalitat i la Delegada de Govern de Barcelona. Tots junts en un projecte: treballar contra la discriminació del sexe femení.
Gràcies a totes les persones i Institucions que ho han fet posible, sense oblidar-nos dels tècnics/es de l'Ajuntament!

3.29.2007

Com la tenen?

Amb aquest títol tan sugerent começo avui!
Agafo el fil del post d'ahir de la Joana, boníssim, per cert! I segueixo amb la "picardia".
Una paròdia de fa temps referint-se a Aznar deia: "José Mari la tiene larga y estrecha, y un poquito torcida pa la derecha". Je je je, a què tothom pensa en el mateix? Doncs no, era la corbata!
Mai he preguntat a un home quin peu calça! I normalment no miro els peus, m'agraden més les mans! Els cabells, els llavis, els ulls, la veu... Sort que no tenim tothom els mateixos gustos, si no, hauria baralles!
Jo en aquestes lides em confesso una mica pudorosa no tan "cursi" com l'Ana Rosa Quintana quan era a Antena 3 (ara a Tele 5 està més "suelta"). Sóc de les del "mecachis" "jolines" etc. Tot i que de tant en tant va bé desfogar-se i dir un "manda huevos" com el Sr. Trillo al Congrés. Quan m'enfado, ho faig en castellà, per això!
I ja per alleugerir la crispació dels últims dies dic: "caca, culo, pedo, pis" i em quedo tan fresca!
Feu cas a la Mafalda!

3.28.2007

Crec en ZP!

Foto: Q.M.

Portava uns dies buscant una lletra escrita de fa tres anys i, no la robava, es va espatllar l'ordinador i es va perdre, no l'havia guardat impresa, l'única persona que l'havia llegit i que li vaig enviar via e-mail, també l'havia perdut... I ahir a la tarda vaig rebre una trucada: reina que l'he ttrobada!!! Bé!!!
Em sembla un moment idoni per a publicar-la, sobre tot després d'escoltar ahir a la nit al President Zapatero per TV espanyola com contestava en directe a les 100 preguntes (no va poder totes), que li van fer de tot tipus; tranquil, seré, educat, simpàtic, proper, creible... Em va tenir enganxada! Em vaig perdre fins i tot "House".
És curteta: una estrofa i l'estribillo, el que em va sortir en aquell moment, no es tracta ara d'ampliar-la,oi?
Credo
(Estribillo)
"Creo en vos
Presidente Zapatero
defendiendo al obrero
derrotaste a Rajoy.
Creo en vos
el gobierno Zapatero
progresista y sincero
manda en España hoy.
(Estrofa)
Yo creo en vos, presidente
de socialistas al frente
que has ganado en la nación.
Con tu semblante optimista
muy humano y pacifista
has llegado al corazón.
Todo y que te han calumniado
en urnas has arrasado
quedando el PP eliminado
de un zapatazo bien dao.
El del bigote un artista
mentiroso y solapado
apoyó al americano
y a la guerra nos llevó".
(Al estribillo)
Cántese a ritmo del "Credo" de Carlos mejía Godoy
Gloria Figuerola Figuerola Mataró 25/03/04
Volia fer un afegitó avui dijous: Zapatero també es va perdre House, del que es confessa seguidor. Je je je.

3.27.2007

"Ruta del tambor y del bombo".

Aquest és el títol que té la Setmana Santa a "El Bajo Aragón", la meva terra.
Al meu poble no hi ha aquesta tradició, però l'hem viscut igualment des de sempre; ara és quan la colla fem excursions cap altres llocs de la província interessants també: Albarrasí, Mora de Rubielos i Rubielos de Mora, El Maestrat, La Fresneda, Valderoures, Terol...
Si no teniu clar on voleu anar de vacances, jo us faig aquesta proposta, és una escapada i estic segura que us agradarà. "Teruel existe y resiste".
A veure si ens trobem allà, jo hi seré!

3.26.2007

Sort, Mataró!




Que tinguem sort!
Després de maig
la ciutat ha de tenir un govern
fort i engrescat
i que porti el projecte endavant.
Un bon equip
socialistes que treballen bé, coordinats.
Amb en Baron
aconseguirem governar sols
amb paritat i que la dona tingui veu i vot.
Un poc de sort
i que la gent vegi el seu destí, ben clar.
Així veig, així veig
el futur del nostre partit
el camí, potser amb moltes traves,
vencerà!
Que demà, que demà
de la feina tothom s'adonarà
per això malgrat les barres
cal caminar!
A Mataró
tots els barris són amb en Baron
a treballar, el seu lema i la seva obsessió.
Què tinguem sort!
i que guanyi amb força el meu partit,
companys!
Em sembla que no cal dir en quina música esta basada aquesta lletra.

Diumenge cassolà.

Això va així, hi ha dies que no entres i d'altres que no surts; doncs ahir va ser un d'aquests últims, només vaig sortir a comprar de bon matí el pà i el diari.
Teníem dinar familiar, hi èrem 10 persones, dels que estem i podem estar, tots! La meva neboda em va demanar que li fes arròs: ni és paella, ni arròs abanda, ni arròs negre... És arròs "Glòria", jo el faig a la meva manera, no m'agrada cuinar! Això no vol dir que no ho faci cada dia, ni que em surti malament, ni que no posi ganes; més aviat em diuen que em surt força bé, com diu el meu fill: mama, excel·lent cuinera! L'explicació d'aquest arròs en la prova oral de Català Nivell B em va valer un aprovat fa uns anys.
Havent dinat i recollit la cuina van dir de veure una pel·lícula, per unanimitat es va triar "El Laberinto del Fauno". Em va costar una mica gaudir-la, perquè a mi no em va massa el cinema fantàstic, en un moment donat em vaig quedar adormida: la panxa plena, descansant asseguda al sofà i l'escalforeta que em donaven el meu nebot i el meu fill...
De què va suposo que la majoria ja ho sabeu. Ambientada en la postguerra, l'any 1944, un capità més dolent que el dolor tenia la missió d'acabar amb els últims republicans (els maquis) que quedaven amagats per la muntanya; estava destacat en un petit poble on tenia el seu centre d'operacions, i allà va arribar la seva dona, en avançat estat de gestació i molt delicada, amb la filla que tenia d'una parella anterior, aquesta nena que no tenia gran afecte pel marit de la seva mare, una nit descubreix les ruines d'un laberint on es troba amb Fauno, una extranya criatura fantàstica que li fa una revelació. També tenen un paper destacat el metge del poble i la noia que està al cap del servei de la casa. No em va desagradar!
Va acabar el diumenge amb una bona tanda de planxa i poc més, estava esgotada!



3.24.2007

Sort!

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius: "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir. I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc,
escrius per demà.
Que demà, que demà
mancara el fruit de cada pas;
per això malgrat la boira,
cal caminar.
Si vens amb mi,
no demanis un cami planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
Que tinguem sort. Lluís Llach

3.23.2007

Maternidad (fragmento)

Desde que sé, oh, amiga, que llevas el misterio;
tu nombre es la caricia de mi semblante serio.
Del corazón me vienen palabras de alabanza
y las manos me tiemblan ligeras de esperanza.
Mis manos, como niños que ríen olvidados,
después de haber llorado.
Mujer: en un silencio que me sabrá a ternura
durante nueve lunas crecerá tu cintura;
y en el mes de la siega tendrás color de espiga,
vestirás simplemente y andarás con fatiga.
—El hueco de tu almohada tendrá un olor a nido,
y a vino derramado nuestro mantel tendido.—
Si mi mano te toca,
tu voz, con la vergüenza, se romperá con tu boca
lo mismo que una copa.
El cielo de tus ojos será un cielo nublado.
Tu cuerpo todo entero, como un vaso rajado
que pierde un agua limpia. Tu mirada un rocío.
Tu sonrisa la sombra de un pájaro en el río.
Y un día, un dulce día, quizá un día de fiesta
para el hombre de pala y la mujer de cesta;
el día que las madres y las recién casadas
vienen por los caminos a las misas cantadas;
el día que la moza luce su cara fresca,
y el cargador no carga, y el pescador no pesca...
—tal vez el sol deslumbre; quizá la luna grata
tenga catorce noches y espolvoree plata
sobre la paz del monte;
tal vez en el villaje llueva calladamente;
quizá yo esté de viaje...—
Y un día, un dulce día, con manso sufrimiento,
te romperás cargada como una rama al viento.
Y será el regocijo de besarte las manos,
y de hallar en el hijo
tu misma frente simple, tu boca, tu mirada,
y un poco de mis ojos, un poco, casi nada...
José Pedroni. Poeta argentino.

Dedicada a todas las madres y a las que están esperando ese dulce momento.

3.22.2007

¡Maldito parné!

En un anterior post publiqué la parodia "A la luna voy" que hacía referencia a un viaje turístico por el espacio y, por "na", "cuatro perras"
Bien, hoy leyendo "El Periódico de Catalunya" me entero que ya va a ir el quinto turista y a todo lujo, hasta la comida habrá estado preparada por un chef francés...
¡Por esta vez me ha pillado como a la de la imagen, pero, igual soy la sexta!
Y ahora hablando en serio ¡Cómo puede ser que esta gente duerma tranquila, si con el despilfarro que hacen se podría alimentar a tantos necesitados!

3.21.2007

Treballar en equip.

Apunts per a fer un bon treball d'equip. El treball en equip implica un grup de persones treballant de manera coordinada en l'ejecució d'un projecte.
L'equip respon del resultat final.
Cada membre està especialitzat en una àrea deterrminada.
Només si tots ells compleixen la seva funció serà possible treure el projecte endavant.
El treball en equip no és simplement la suma d'aportacions individuals.
El treball en equip es basa en les "5c":
- Complementarietat (cada membre domina una parcel·la, tots els coneixements són necessaris)
- Coordinació (grup amb un líder al cap)
- Comunicació (oberta entre tots els membres)
- Confiança (cadascú confia en el bon fer dels seus companys. Aquesta confiança li porta a aceptar anteposar l'èxit de l'equip al propi llüiment personal)
- Compromís (cada membre es compromet a aportar el millor d'ell mateix).
Tot això ve perquè ahir a Mataró es va formar un equip, on l'objectiu final és el millor per a la nostra ciutat. Un equip de socialistes encapçalats per en Joan Antoni, il·lusionats i engrescats per treballar en els propers anys perque així sigui.
(Trets en part d'Internet)

3.19.2007

La ciutat ja està desperta!

Foto: Capgros
Com diu l'Alcalde al seu blog, em sembla que aquí tothom ja està ben despert!
Jo no tinc l'agenda tan atapeïda com ell, ni de bon tros, però, déu n'hi do últimament!
Ahir a la tarda hi havien dos espectacles que estava interessada en assistir; l'un m'ho vaig perdre, més que res per qüestió de coincidència d'horari. Al Foment Mataroní feien "Deu Negrets" el Grup de Teatre de Germanor de Malgrat de Mar, és una de les obres d'Àgatha Christie que he llegit que més m'agrada, una altra vegada serà.
Sí que vaig anar amb una bona amiga, a veure a la Sala Cabañes "La Glòria del mercat" un monòleg escrit pel mataroní Joan Pera. La sala no es va omplir del tot, però els que hi èrem vam gaudir de l'obra i de l'actuació de l'actriu Núria Valls. El guió està basat en la seva mare, la Roser, una dona que tenia una parada de fruita al mercat.
L'obra retrata la vida als mercats, i el canvi que han sofert darrerament, degut a la proliferació dels grans centres comercials i els hipermercats. Recorre la vida de la Glòria de 20 anys en tres actes, la coneixem en tres dies diferents representatius de la seva vida: "Al principi hi ha una certa eufòria, després ve el declivi i acaba amb un missatge d'esperança de cara al futur" (cap gros). És una dona lluitadora, amb empenta, sarcàstica i sense pèls a la llengua, que a través de la conversa amb els clients/es, veïnes i el seu home ens explica com ha passat de dominar la situació a veure's superada per les amargues circumstàncies, sense perdre mai el sentit de l'humor ni les ganes de dir el que pensa.
Segur que moltes persones es sentirien identificades amb la Glòria del mercat!

3.18.2007

Anem pel bon camí!

"Els espanyols mantenen el suport al diàleg amb ETA".
"La majoria qüestiona la política del Govern, però rebutja més la del PP".
"La crispació, l'electoralisme i la demagògia són atribuïts al PP".
"L'Estatut guanya adeptes entre el conjunt dels espanyols".

3.17.2007

Sólo pienso en ti

Porque el amor no entiende de edad, sexo, raza, religión...

Ella fue a nacer
en una fría sala de hospital
cuando vio la luz
su frente se quebró como el cristal
porque entre sus dedos a su padre
como un pez se le escurrió
hace un mes cumplió los veintiséis
solo pienso en ti.
Hey, sólo pienso en ti.
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
sólo pienso en ti.
Él nació de pie
le fueron a parir entre algodón
su padre pensó
que aquello era un castigo del señor
le buscó un lugar para olvidarlo
y siendo niño le internó
pronto cumplirá los treinta y tres
sólo pienso en ti.
Hey, sólo pienso en ti.
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
sólo pienso en ti.
En el comedor
les sientan separados a comer
si se miran bien
les corren mil hormigas por los pies
ella le regala alguna flor
y él le dibuja en un papel
algo parecido a un corazón
sólo pienso en ti.
Hey, sólo pienso en ti
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
sólo pienso en ti.
Canción de Víctor Manuel.

3.16.2007

Personatges que marquen.

Je je je, Javi, com saps que m'agraden els memes!

Els personatges que més m'han marcat en la meva vida són:
Escarlata O'Hara, des que vaig veure la pel·lícula "Lo que el viento se llevó" per primera vegada és el meu ídol; dona lluitadora, forta, valenta i, a la vegada sensual, femenina,seductora, una mica dolenta...

Felipe González com polític per a mi fantàstic; carismàtic, obrer i bon socialista. Sempre m'he declarat Felipista.

Ana Belén junt amb Victor Manuel, també em van marcar en la meva joventut, feien una música que m'arribava; ell com compositor i ella com cantant. I compromesos amb la política d'esquerres.

3.15.2007

Trobada a Rocafonda.

Ahir al vespre vaig assistir a l'acte que els nostres joves habien organitzat amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Va estar molt bé, abans de començar vaig estar parlant amb uns quants joves (que podien ser els meus fills) però, em sembla que conectem! A poc a poc van anar arribant les veïnes del barri.
La presentació de l'acte, sota el títol: "Doble feina, doble vida i doble valor" i de les convidades: Consol Prados i Rosa Albiol, va anar a càrrec de l'Anna Barrera (la filla de la Maite!)
Va començar a parlar la Rosa, explicant els seus inicis en política, i la carrera tan ràpida! En pocs anys ha passat de presidenta d'escala a encapçalar la llista dels socialistes del seu poble. També va parlar del tema de la conciliació, el difícil que és compaginar la vida laboral, política i personal; normalment es resenteix aquesta última. Com li vaig dir, em sento molt identificada amb ella; quan els fills ja no et "necessiten", vols sortir i dedicar-te a fer allò que més t'agrada. Tot i que jo vaig més... piano!
La Consol va començar reivindicant el paper tan important de mares i àvies que han treballat a casa, en l'economia submergida, perque si no, no s'arribava a fi de mes; i així les seves filles han pogut anar a la Universitat i formar-se, mares i àvies que avui també fan de cangurs.
Seguidament va parlar de la importància de la Llei de Dependència pels cuidadors (la majoria dones) tindran un suport, una aportació econòmica, una formació i una cotització a la Seguretat Social de cara la jubilació. Després de tota una vida de renúncies per tenir cura, primer dels fills, més tard dels pares... Què menys!
També de l'aplicació de la Llei contra la Violència de Gènere, primera Llei aprovada pel Govern de Zapatero.
I ja va acabar amb la Llei d'Igualtat, de la tan parlada últimament paritat; les dones volem igualtat de drets, d'oportunitats,de condicions... No ser més que els homes, com vaig dir jo: les socialistes lluitem amb els homes, no contra els homes!

3.14.2007

Avui, va de xifres.



Al diari "20 minutos", avui he llegit un article que m'ha interessat per sobre dels altres.

El Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya, aprovat ahir, promet una sèrie d'ajuts molt importants, i que s'han de fer abans del 2010.

Sanitat:

-Prestacions gratuites a nes/es i jubilats/es amb pocs ingressos per visites odontològiques.

-Podòleg per a malalties cròniques.

-Ulleres i audífons per la Gent Gran amb menys recursos.

-Noves vacunes i implantes.

-També pagaran les operacions de canvi de sexe (a Andalusia ja es fa). Segons la Consellera Marina Geli, d'entre les noves prestacions, la primera serà l'atenció podològica.

Habitatge:

-Augmentar a 20.000 els ajuts per a lloguer.

-Construcció de 50.000 pisos socials, preparar sòl per a 75.000, i rehabilitar 100.000 més.

Altres millores:

-Augmentar l'atenció domiciliària.

-Formar 15.000 professors d'anglès.

-Al 2015, l'11% de l'energia utilitzada serà renovable.

-Augmentar dos punts l'ocupació, baixar la temporalitat, i reduir un 20% la sinistralitat.

-En agricultura, 53.000 Hectàrees de regadius i millora de 1.000 Quilòmetres de camins municipals.

N'hi ha més, però, una de les més destacables per a mi és la destinació del 0,7% a Cooperació al Desenvolupament; serà molt important asolir aquest objectiu. Com segur ja sabeu la majoria, a Mataró, des de fa anys, no es dona el 0,7% no, es dona l'1%, cosa que ens fa estar molt orgullosos a tots i totes que ens agrada compartir el que tenim amb els que tenen menys recursos i menys oportunitats.

3.13.2007

"Déjà vue"



Sant torne'm-hi! Una altra vegada dimarts tretze i jo ¡"con estos pelos"!

Sembla que va ser ahir que parlàvem del fatídic dia, i a sobre repetim! Hi haurà més aquest any?

De moment ja he rebut una trucada de bon matí que espero i desitjo que no influeixi la data d'avui per resoldre l'afer, i si influeix, que sigui per a bé!

Tampoc estic inspirada per fer un post maco: "Pero hoy las musas han pasao de mí, andarán de vacaciones..."

Sort a tothom!

3.12.2007

L'home ideal?



Llegint ahir el Dominical del Periódico de Catalunya, "Extra Home", vaig trobar unes entrevistes fetes a cuatre dones d'èxit, i un home polític, sobre com veuen els homes del Segle XXI. Ni ha per tots els gustos! Jo em quedo amb una resposta de cadascú.

Judit Mascó:

P: "Diria que els homes i les dones som al mateix vaixell?"

R: "Crec que la societat no està preparada perque la dona s'integri en el món laboral. És el sistema el que està mal muntat. Als homes, aquest sistema ja els va bé, potser fin i tot els anava més bé abans. És clar que és una qüestió de temps perque els homes que són pares volen que les seves filles estiguin bé."

Maria de la Pau Janer:

P: "Què l'avorreix d'un home?"

R: La pedanteria, l'exibicionisme absurd, com el que et vol impressionar amb un cotxe, coses a les quals jo no he donat mai importància. O els homes que només parlen d'ells mateixos i que no escolten. A mi m'agrada que hi hagi diàleg. I és clar, m'avorreixen els homes incults."

Àngels Barceló:

P: "La imatge és el reflex de l'ànima?"

R: "No. Hi ha gent molt dolenta a qui anar vestit amb americana i corbata li queden fenomenal."

Mónica Molina:

P: "Com ha de ser un home perquè es fixi en ell?"

R: "No hi ha un prototip d'home que em cridi l'atenció. És més química que física. Amb els anys t'adones que el físic passa a segon pla".

Pedro Zerolo:

P: "Tenen bon gust els polítics?"

R: "Gens. Tots va iguals! Veig cada corbata tan espantosa... Em sembla que molts haurien de sortir de l'armari, en aquest sentit. Jo em fixo en les dones, en el seu procés de llibertat, van com volen. I això vull jo".

Bé, Ja veieu com està el pati! I parlant del físic dels homes; fixeu-vos en "Los hombres de Paco" Tot tenen el seu encant, però jo... Em quedo amb el "Lucas"! Je je je.

3.10.2007

Bona nit!

Vine aquí
sé que estàs cansada,
els ulls se't fan petits,
dèixa'm abraçar-te
tendrament i calla
que és molt tard
i arriba l'hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.
Dorm tranquil·la i díguem bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.
Pel balcó t'esguarda la lluna i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i díguem bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.
Els Pets
Per a tothom que necessiti una mica de tendresa, caliu, abraçades i petons! Sobre tot després de veure que la meva "palomica" està una mica desorientada al trobar-se per Madrid amb tanta gavina cridant.

3.09.2007

Secretària.

Amb el regust dels últims acomiadaments d'ahir a la nit a Arenys de Munt en el sopar de presentació de les vuit alcaldables socialistes al Maresme, i havent dormit només cuatre hores... Joana tenies raó al dir que em llevaria a l'hora de sempre! Passo a relatar com va anar.
Érem unes 50 persones, tret d'uns quants homes, la resta dones; fortes, treballadores, amb ganes!
La presentació de les dones convidades va anar a càrrec de Rosa Albiol, l'anfitriona, la vaig conèixer ahir i em va fer molt bona impressió. Maria Badia -Eurodiputada-, Lourdes Muñoz -Diputada al Cóngrés a Madrid i Secretària del PSC de la Dona- i Consol Prados- Diputada al Parlament- Ens van deleitar amb les seves paraules, tres DONES amb majúscules! Les vuit candidates van fer una petita alusió a la seva persona i al seu poble, va estar molt bé i espontàni; les veig preparades i convençudes del repte que tenen per davant.
Conxita Campoy, alcaldesa de Malgrat, va dir que està sola al Maresme i vol dones! Piedad Jiménez de Sant Pol, està convençuda que serà la propera alcaldesa del seu poble! Carme Bastida, la jove de Llavaneres, que va dir una frase molt encertada: "Ellos tienen los cargos y nosotras las cargas". Carme Magem d'Òrrius, l'única que coneixia i està molt animada. Pilar Ventura de Cabrera, fantàstica! Maria Àngels Montoya de Teià, una dona extraordinària! I Trinidad Fuentes, la criminòloga de Santa Susanna que em va impactar!
I ara ve el millor de la nit (de riure) Marian t'ho vas perdre! Vam anar amb en Charly a Barcelona a portar la Lourdes; la Joana, la Consol i servidora, ho vam passar de conya! I si no, que s'ho preguntin a en Xesco! El pobre Charly estava amb lumbàlgia, però al llarg de la nit li van anar fent efecte els calmants. Gràcies per portar-nos a casa, perque ja era una hora que...
Bé, aquest post va dedicat a la Joana, la secretària (que ve de secret) al llarg del sopar vam parlar, i us puc dir molt clar que si jo estic al partit, és per ella, per com em va rebre; si no, potser només hauria estat: un sopar amb en Zapatero! Ens va explicar com va arribar allà i ... No és per casualitat! Joana, va per tu!
Secretaria,
la que no habla
siempre atenta,
diciendo nada.
Te firmé mis veinte años
te ayudé a subir peldaños
y entre copa y copa me hice necesaria.
Y al negarme a ser amable
me ignoraste y sólo fuí tu secretaria.
Hemos compartido juntos
tus fracasos y tus triunfos
y hasta creo haber tejido
yo tus canas
pero allá a las siete en punto
tú te ibas con los tuyos,
yo a mi casa.
Fuí también la celestina
de tus citas clandestinas
y aprendí a estar bien callada
luego un guiño de malicia
una caricia de cumplido
y un gentil hasta mañana.
Era yo quien escogía
las flores que cada día
enviabas a tus jóvenes amadas
era yo quien te firmaba
las tarjetas hasta en eso
secretaria.
Secretaria, secretaria
la que escucha, escribe y calla
la que hizo de un despacho tu morada
casi esposa, buen soldado,
enfermera y un poquito enamorada.
Cançó de Mocedades: Secretaria.

3.08.2007

Dones i... Dones!


Avui celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. No és el mateix la que lluita cada dia per tirar endavant: portant una casa, pujant uns fills, economitzant per arribar a final de mes... Que la que es lleva, i la seva màxima preocupació és a quina hora té el partit de tennis, la perruqueria, anar a mirar aparadors amb "La Cuca", o a prendre un còctel "pijo" amb "el Pocholo" i "el Borja Mari".
Tampoc en política és el mateix lluitar des de les bases per una societat més justa i equitativa, després de la feina, que anar a posar rams de flors hipòcritament amb vestits de disenyadors de moda i les metxes recent fetes.
Jo avui ho celebraré treballant, aniré a escoltar la lectura del Manifest a L'Ajuntament amb motiu d'aquesta jornada i, amb un sopar que es fa amb 8 alcaldables del Maresme.
Aquest matí, després del "bon dia" li he dit a la meva filla: Felicitats! i m'ha contestat: Gràcies! Igualment; perquè per a ella avui també és el dia de la Dona Treballadora. I el meu fill imagineu, si diu que la Revolució té nom de Dona!

3.07.2007

¡Vuela palomica, vuela!



¡Vuela palomica, vuela!

vuela alto y despacico,

y una rama de olivera

lleva en tu pequeño pico.

¡Vuela paloma blanca!

surca el cielo en soledad,

lleva un mensaje en tus alas

contagia tu libertad.

Paséate y que te vean

por todos rincones de España,

¡Cuánta gente está ciega!

Y no ven que les engañan.

¡Vuela paloma bonica!

Pasa rasando el río,

con una rosa en la patica

¡No desvíes tu destino!

Y si te sientes perdedora

de regreso al palomar,

como música triunfadora

¡Tu canto resonará!

3.05.2007

El silencio roto...



Leyendo este libro de testimonios de mujeres que lucharon contra el franquismo, me doy cuenta que no todo está hecho ¡La lucha continúa!

En 1955 con motivo de la Jornada Internacional de la Mujer, entre otras cosas ya dijeron: "... ¡Luchemos unidas por un salario mínimo vital y por que se aplique el justo principio de a trabajo igual, salario igual!..." Es curioso que después de 50 años aún estemos reivindicando lo mismo.

Son testimonios desgarradores de mujeres, muchos escritos desde la cárcel; algunas presas por actividad política anti franquista, otras por el simple hecho de ser: madre, hermana, esposa, hija de... Eran valientes, y muchas dieron su vida antes de claudicar ante la opresión fascista. Hoy, mi recuerdo va para todas ellas, publicando esta poesía que escribió desde la celda Rafita Díaz poco después del fusilamiento de las "Trece Rosas" ¡Sus compañeras!

Como mueren las estrellas

Agua verde, verde...

Cielo de peces azules

¡Que han muerto las estrellas!

Rosas encapulladas entre los blancos tules

del alba ¡Blancor de alma de doncellas!

Ay, agua verde, verde...

Al suelo han caído las estrellas

trece estrellas rojas

azules y amarillas

y la tierra se cubre de azucenas por ellas

de blancas rosas y de campanillas

¡Que han muerto las estrellas!

Ay agua verde, verde...

Trece estrellas han muerto

trece vestales

del Templo de la Libertad

Vírgenes

que en blanco cortejo, sin lanzar un grito

en brazos de la muerte van hacia el infinito

Ay agua verde, verde

que corres silenciosa entre los líquenes

y fecundas los campos y el huerto

con esencias eternales...

Verdor primaveral.

Verde de pureza

gracia y belleza.

Trece rosas han tronchado del eterno rosal

¡Ay agua verde, verde...

Diosa de la Naturaleza!

3.04.2007

La nova Avinguda.

Avgda. Amèrica per sobre i per sota.
Fotos: Capgros.
Avui s'ha inaugurat la remodelada Avinguda Amèrica. El dia ha estat esplèndid. Ha assistit molt de públic amb cares i vestits de festa.
Encara faltava com mitja hora perque comencés la inauguració, quan molt veins/es, companys/es érem al començament del passeig per a veure el monument que l'Ajuntament ha ubicat en aquest indret en memòria de les víctimes del Franquisme. També es podia baixar a visitar el túnel de sota l'Avinguda, el desviament, i déu n'hi do la gent que ho ha fet! Jo m'ho he pensat perquè els espais soterrats em fan una mica de fòbia; al final ho he fet del braç de la dona d'un company. Això sí, amb precaucions; gorro de "cirurgià" com mesura higiènica , i casc anti cops! No he passat molta angoixa, és més, m'ha agradat l'experiència!
L'Avinguda ha quedat espectacular, és llarga i maca, amb les reformes i l'accés per a persones amb dependències, ja és total!. Ara cal que respectem tots plegats les noves instal·lacions, el mobiliari urbà etc. Si volem uns barris macos i polits, ho hem de fer.
El parlament ha anat a càrrec de la regidora d'obres Montse López, el president del Pla Integral Rocafonda-El Palau, Oriol Batista, la presidenta de l'associació de veins de Rocafonda i de l'alcalde, Joan Antoni Baron; tots han destacat la gran aposta i la gran inversió per aquests barris.
Veins, veïnes, ara ens queda gaudir, han estat molts mesos d'obres i problemes d'aparcament; primer la Ronda Pintor Estrany, i després L'Avinguda América , ja està, ja ha acabat! El resultat és fantàstic, ha valgut la pena!

3.03.2007

Lluitant per la igualtat!

Fa una estona que he vingut de l'acte que des de la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró hem organitzat amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora.
La sala de Can Palauet plena de gom a gom; i no era per a menys! Hem comptat amb la presència de la Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna, i amb la del nostre alcalde, en Joan Antoni Baron que ha intervingut en primer lloc.
L'alcalde ens ha parlat de llista paritària de cara les municipals de maig a Mataró, de la creació i posada en marxa del Centre de la Dona, dels llocs de treball (homes, dones) que generarà l'arribada de "La Locomotora", de la lluita contra la violència de gènere, de la sensibilització en la igualtat, i de la formació per a poder accedir a llocs de feina qualificats.
La Consellera ha comencat destacant les paraules de l'alcalde i de la importància de la Llei de la Igualtat a Catalunya. Igualtat d'oportunitats de treball, condicions, salaris etc. Com de buscar una nova gestió del Pacte del temps, és necessària la conciliació laboral i familiar. El Govern aposta per la igualtat. I és important la paritat política.
També ha remarcat el fet que en vuit poblacions del Maresme, encapcelin les llistes del PSC dones, un percentatge força important!
Després s'ha obert un torn de preguntes on les companyes i companys més inquiets han estat atesos.
Un acte magnífic, enhorabona Marian!



3.01.2007

¿Macho?

No estaba muy segura si publicar esta parodia que escribí sobre los comentarios que hizo Don Camilo José Cela en la celebración del centenario del nacimiento de Lorca; en 1998 cuando sucedieron los hechos, obviamente, él aún vivía, hoy podría parecerle a alguien una falta de respeto, tampoco es eso. Entre otras cosas declaró: "Espero que en mi centenario no haya un colectivo gay"
He de decir como atenuante a mi favor, que en la mía original no nombraba, entre otras cosas, las hortalizas típicas de su tierra. Todo y que está en el libro de las mejores parodias y tuvo gran repercusión mediática, no obtuvo premio. La cantó Estrellita la Moderna a ritmo de "Pichi", el coro de sarasas hizo el resto.
Cela, el macho
Cela
La pifiaste en Pontevedra
al hacer el comentario
de que en vez de un centenario
lo de Lorca es un muestrario
lleno de mariconás.
Cela
¡Quién fue a hablar con esa fama!
de rey de la filigrana
remojando la almorrana
dentro de la palangana
va de estrecho y se proclama
casto y virgen por detrás.
Cela
el terror de los sarasas
se pasea por La Alcarria
con su fofa retaguardia
esa chocha y ordinaria
foca del Neanderthal.
Cela
compra un kilo de viagra
y vigila que a tus años
no te den un desengaño
y se vaya la Castaño
con el de la cola-light.
Ni por error
no colocao
le hago un favor
a ese señor
tan arrugao
Ande y que te endiñen por donde yo sé
que eres más estrecha que el Canal de Suez,
Introducete pa la inspiración
un pimiento así, de los de Padrón
Y en tus noches libres métete a Drag-Queen
y verás Camilo ¡Qué gustirrinín!
Cela
de memoria andas muy flojo
que en los tiempos del tio Paco
tu censura dio pol saco
no me seas pajarraco
que es igual dar que tomar.
Macho
y perdona el adjetivo
pero ya lo dice el dicho
es mejor dar por capricho
que lamer el susodicho
¡chúpate esa, carcamal!
Descuide usté
por ese lao
no hay quién le dé
aunque se esté
medio endrogao.
¿Te has pegao Camilo un golpe en toa la sien,
o es que la neurona no te rula bien?
Culo virginal ¡vaya novedad!
nos la repampín, tu virilidad.
Tanto darle al boli ya se te ha olvidao
respetar la pluma del que ties al lao.