1.31.2007

Metamorfosi.









Fotos: Avinguda Amèrica. Q.M.

Des que visc a Mataró, la ciutat ha canviat força, vagis per on vagis; però jo em centraré al meu barri, i més concretament a l'Avinguda Amèrica que és on vaig anar a viure a l'arribar.
Diumenge passat havent dinat a casa dels avis (on vivia jo) estàvem amb la meva filla assegudes al sofà, mirant les magnífiques vistes que té, i que no ens cansem de comentar amb el pas del temps. Es veu des del balcó: el castell de Burriac, les torres de Fecsa (no he comprovat si ara es veu la torre Agbar) en els dies nítids Montjuïc, vam veure com es construïa el port, el preciós mar,i tot el que t'allarga la vista fins a a Llavaneres, espectacular! Els focs artificials de les Santes es veuen de meravella. Un luxe!
Bé, també vam comentar els canvis de l'Avinguda en sí, amb les obres del desviament tindrà una nova fesonomia, ja a punt d'acabar; segons el que em va dir la regidora Montse López, la inauguració serà a principis de març (a les fotos: abans i després, tot i que no s'aprecia ben bé per ser l'una nit i l'altra dia).
Ella se'n recorda molt dels seus primers sis anys de vida en aquest pis, i jo li deia que m'agradava tant... fins i tot quan a les nits el camió de la brossa feia la seva recollida! També ha canviat el veinat, i ni cal obviar-ho; recordo que en els pisos de davant hi havia una família marroquina, i en un altre bloc vivien uns nois de color...negre, que em cridava l'atenció quan pregaven (poca feina! que diria el meu fill) doncs sí tu, venia del poble i el meu carrer m'oferia una sèrie de novetats que no havia tingut fins aleshores. Ara el difícil és trobar un pis on no visquin immigrants, siguin d'on siguin; igual que els comerços, han proliferat com bolets les carnisseries, els locutoris, les botigues de "tot a cent", les perruqueries, els bars... No té res a veure l'Avinguda que vaig conèixer el juny del 1983 i la d'ara; la convivència no és gens fàcil, s'ha de fer un esforç per part de "tothom" i respectar les normes mínimes d'urbanitat i civisme.


1.30.2007

Lía.


Lía con tu pelo
un edredón de terciopelo,
que me pueda guarecer
si me encuentra en cueros
el amanecer.
Lía entre tus labios a los míos
respirando en el vacío aprenderé
como por la boca
muere y mata el pez.
Lías telarañas que enmarañan mi razón
que te quiero mucho
y es sin ton ni son.
Lías cada día con el día posterior
y entre día y día.
Lía con tus brazos,
un nudo de dos lazos
que me ate a tu pecho, amor.
Lía con tus besos
la parte de mis sesos
que manda en mi corazón.
Lías tus miradas a mi falda
por debajo de mi espalda y digo yo
que mejor que el ojo pongas la intención.
Líame a la pata de la cama,
no te quedes con las ganas de saber
cuanto amor nos cabe de una sola vez.
Lías cigarrillos de cariño y sin papel
para que los fume dentro de tu piel.
Lías la cruceta de esta pobre marioneta
y entre lío y lío,
lía lía. Lía con tus brazos,
un nudo de dos lazos
que me ate a tu pecho, amor.
Lia con tus besos la parte de mis sesos
que manda en mi corazón.
Lías cada día con el día posterior
y entre día y día lía
Lía con tus brazos,
un nudo de dos lazos
que me ate a tu pecho, amor.
Lía con tus besos
la parte de mis sesos
que manda en mi corazón.
Romántica y sensual canción de Ana Belén.

1.28.2007

Sí al procés de Pau!



Avui a Barcelona ha hagut una concentració pel sí al diàleg, sí al procés de Pau al País Basc. Més de cent associacions representaven aquest sentir.
Es veu que quan ha cantat Raimon ha posat la pell de gallina,i... ho sé de bona tinta perque el noi a l'esquerra de la pancarta (a la dreta de la imatge) darrera de la bandera republicana és l'Edgar, el meu fill!
P.D. També ha sortit a Telenotícies Vespre uns segons parlant amb un altre noi.

Un ramito de violetas.

Era feliz en su matrimonio
Aúnque su marido era el mismo demonio
Tenía el hombre un poco de mal genio
Y ella se quejaba de que nunca fue tierno
Desde hace ya más de tres años
Recibe cartas de un extraño
Cartas llenas de poesía
Que le han devuelto la alegría
Quién la escribía versos dime quién era
Quién la mandaba flores por primavera
Quién cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina
Cómo será aquel que tanto la estima
Sería un hombre más fiel de pelo cano
Sonrisa abierta y ternura en las manos
No sabe quién sufre en silencio
Quién puede ser su amor secreto
Y vive así de día en día
Con la ilusión de ser querida
Quién la escribía versos dime quién era
Quién la mandaba flores por primavera
Quién cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas
Y cada tarde al volver su esposo
Cansado del trabajo la mira de reojo
No dice nada porque lo sabe todo
Sabe que es feliz, así de cualquier modo
Porque él es quién le escribe versos
Él, es su amante, su amor secreto
Y ella que no sabe nada
Mira a su marido y luego calla
Quién la escribía versos dime quien era
Quién la mandaba flores por primavera
Quién cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
La mandaba un ramito de violetas.

Inolvidable canción, inolvidable Cecilia. Hoy la recuerdo con especial emoción,después de estar hablando ayer con dos amigas.

1.27.2007

Sorpresas!

Ahir vaig tenir una sorpresa força agradable, m'havia deixat un comentari al blog una noia amb la que tenim en comú "La Parodia Nacional". No em sonava de res! Li vaig contestar i a esperar, però a la nit mirant posts antics em vaig adonar que feia dies que m'havia deixat altres en el que escric sobre la meva participació en aquest programa. Ara ja sé algunes coses d'ella, em sembla que no hem estat rivals mai!
La cosa és com ha arribat a mi? Diu que és de Galícia, però que viu a Houston! es veu que el seu home està treballant allà en un programa bilingüe. Digueu-me ingènua! com que sóc relativament nova en aquestes lides... la veritat és que em sorprèn. I com s'ho fa quan escric en català?
"Soraya, hoy en atención a ti, tendría que haber escrito el post en castellano, pero me ha salido así y ya no cambio. Discúlpame y gracias".

Examens a dojo!

Es nota que el jovent està d'examens! Et fas un volt pels blogs i actualitzen poc! Ho entenc perfectament perque jo a casa tinc dos i mig; dic "dos i mig" donat que el xicot de la meva filla es passa mitja vida aquí, je je je.

La noia va acabar ahir, de moment va força bé, està contenta i aviat començarà les classes; ara només la feina dels matins a la biblioteca de la UB, que està de becària.

El noi té un examen suspès, però amb la seva vena inconformista, diu que l'ha de negociar amb el professor, sempre que suspèn ho fa i de vegades treu profit! D'altra banda, ha tret un 10 en agricultura... si és més de poble que la remolatxa!

El "xicot" s'està preparant per a Mosso d'Esquadra, a més de treballar en la seva feina, i té el primer examen el dia tres de febrer; a veure com li va, mentre porta el cabell llarg i lligat en cua!

I jo que fa temps que no estudio res, ja m'estic plantejant fer algun curs; sempre dic que no faré res més i... torno. Sóc així, en constant formació.

1.24.2007

Con el viento

Foto: Mecida por el viento. Enkartist
Con el viento
aprendí a volar
con el viento.
A soñar
y a creer
en los buenos recuerdos.
A vivir,
como el pájaro
vive su vuelo.
A rezar
por aquellos
que he ido perdiendo.
A buscar
la mujer
con la cual me haga viejo.
A correr
por las calles
creyendo estar lejos.
A mirar
unos pechos desnudos
sin miedo.
A apoyar
mi cabeza
en un vientre desierto.
Y partiré
para guardar
lo que aprendí volando
con el viento.
Me llevaré
mi libertad
y un sendero para caminar
con el viento.
A mirar
unos pechos desnudos
sin miedo.
A apoyar
mi cabeza en un vientre desierto.
Y partiré
para guardar
lo que aprendí volando
con el viento.
Me llevaré
mi libertad
y un sendero para caminar.
Con el viento
con el viento
con el viento.

Preciosa cançó de "Santa Bárbara" de l'any 1979. Quant ha plogut! O què poc! Segons com es miri. Acudit fàcil, oi?

Joana i Núria, va per vosaltres!

1.23.2007

Frases d'Or (2)

Avui tinc un altre recull de frases que fan pensar. A gaudir!
"Un idealista es aquel que, al notar que una rosa huele mejor que una col, concluye que hará una sopa mejor". Henry Louis Mencken
"El día en que las desgracias hayan aprendido el camino de tu casa, múdate". Manuel del Palacio
"Hasta después del llanto más sublime siempre acaba uno por sonarse". Henrich Heine
"Independiente siempre, aislado nunca". Emilio Visconti-Venosta
"La sabiduría me persigue, pero yo soy más rápido". Inscripción en una mesa de una universidad española
"El pesimista se queja del viento, el optimista espera que cambie; el realista ajusta las velas". William George Ward
"No quiso la lengua que de casado a cansado hubiese más que una letra de diferencia". Lope de Vega
"Si tienes la lengua larga conviene que tengas el lomo duro". Proverbio
"Se pondrá el tiempo amarillo sobre mi fotografía..." Miguel Hernández
"La gente se arregla todos los días el cabello, ¿por qué no el corazón?". Mahatma Gandhi
"El placer y el dolor se acuestan en la misma cama". Proverbio checo
"Cásate demasiado pronto y te arrepentirás demasiado tarde". Thomas Randolph
"Los gobiernos pasan, las sociedades mueren, la policía es eterna". Honoré de Balzac
"El alma tiene ilusiones, como el pájaro alas. Eso es lo que la sostiene". Victor Hugo
"Cuando era joven me decían: ya verás cuando tengas cincuenta años. tengo cincuenta años, y no he visto nada". Erik Satie

1.21.2007

TBO



Jo sóc de la collita de nens/es que vam gaudir amb els "tebeos" nom que els venia donat (al menys al meu poble) als còmics d'ara pel TBO. Avui llegint al quadern del diumenge de El Periódico de Catalunya l'article "90 anys del TBO" m'han vingut molts records al cap. A mi no m'agradaven els de "hadas" que eren en teoria per a nenes; a veure, els del "Capitan Trueno" que eren per a nens, tampoc. De sempre he tirat cap a l'humor, unisex.

Per celebrar aquesta efemèride publicaran una selecció d'historietes en sis volums; segur que em faré amb ella (igual que em vaig fer amb la de videos dels germans Marx) per gaudir rememorant i poder ensenyar els meus fills personatges que de vegades els nomeno i no saben quì són. Per exemple quan li dic a l'Edgar per la seva dèria envers el País Basc "Josechu, el vasco". També d'aquí a no res inculcar els meus néts a la lectura, molt més profitosa al meu parer que no pas els video jocs.

"Els menuts"






Foto: capgros

Ahir vaig assistir a la inauguració de l'escola bressol "Els menuts". Va ser tot un èxit: de públic, de parlamentaris, d'ambient, de clima... Si de cas una mica de massa calor, em molestaven fins i tot les ulleres!

L'escola a mi em va encantar, no esperava menys, m'agrada fins i tot el nom, i pels comentaris que sentia, l'opinió era la mateixa; em vaig trobar amb una coneguda de quan estudiava català, que ja ens veiem sovint per la ciutat en diferents actes i li vaig dir: hola, tornem a trobar-nos, i diu sí, veiem les coses que hi ha a la ciutat, i jo vaig dir: com que hi ha moltes... Em contesta: ja en fan ja, de coses; i jo: i tant que en fan! El que passa és que alguns només estan esperant quan fa una errada l'Ajuntament, per tirar-se a sobre! Que consti que mai hem parlat de a quí votem ni res, i la gent del voltant, escoltant-nos, je je je. També hi ha una educadora que ens vam saludar, estava a l'escola bressol de Rocafonda quan el meu fill tenia tres anys. Com passa el temps!

Després uns quants companys vam estar dinant junts, parlant amb els del costat de moltes coses que normalment no es parlen... en definitiva, molt bé; vaig passar un dia fantàstic!

Al meu poble aquest cap de setmana celebren "San Antonio y San Sebastián", però tot i que hi penso... No m'enyoro!

Us ho diu una "menuda".

1.18.2007

Respostes al joc.

Bé, paso a escriure les 10 respostes, i pel que veig encara em queden coses per a dir...
1- he vist aquests actors, a Calanda, el poble de Luis Buñuel un Divendres Sant a la "Rompida de la hora" de fa molts anys.
2- No (sense comentaris)
3- No he estat en cap grup de jota aragonesa, he cantat i he ballat en pla "amateur".
4- que vaig estar parlant amb el pilot de un avió, anant a Mallorca, també fa molts anys, vaig fer migues amb una hostesa, i mira...
5- , a més d'un to de veu, unes mans...
6- No jugo a "guiñote" (és un joc de cartas de l'Aragó que canten 20 i 40) jugo al "rabino francès" (el que s'obre amb 51 punts)
7- he estat presentadora d'un recital de cançó aragonesa al meu poble, concretament presentant a Joaquín Carbonell i altre grup que no recordo el nom. L'organitzàvem els joves, i ningú volia ser!
8- No m'agrada gens ni mica el futbol!
9- , aquests tres, junt amb el violeta són els meus colors, no he posat el quart per despistar:) els trobareu sempre a prop de mi.
10- No, em vaig a dormir d'hora i em llevo molt d'hora!
He posat cinc i cinc. Sorpresa!

1.17.2007

Joc, veritat o mentida?

La Joana em passa un joc que s'ha inventat l`Arare. Es tracta de dir deu coses sobre un/una mateix, cinc són veritat i cinc mentida; i que els altres les sàpiguen endivinar. Tampoc explico molt més perque és el que hi ha. La veritat és que ja queda poc per dir, només el que no es pot!
1- He vist en persona a Fernado Rey i Geraldine Chaplin.
2- Em vaig casar al 26 anys, verge!
3- He sigut component d'un quadre de jota aragonesa (cantant i ballant).
4- En un vol d'avió vaig estar en la cabina parlant amb el pilot i el copilot.
5- M'agraden els homes morenos, amb cabell llarguet i barba de dies.
6- Sóc una bona jugadora de "guiñote", i jugo amb la "peña" del poble.
7- He estat presentadora en un recital de canço aragonesa.
8- El meu esport favorit és el futbol.
9- Els meus colors preferits són: blanc, negre i vermell.
10- A les nits, mai trobo l'hora d'anar a dormir.
Potser alguns diran: deu tonteries, però la meva vida es així de simple.

Eva tomando el sol.


Todo empezó cuando aquella serpiente
me trajo una manzana y dijo: “prueba”
Yo me llamaba Adán, seguramente
tú te llamabas Eva.
Vivíamos de squatters en un piso
abandonado de Moratalaz,
si no has estado allí no has visto
el Paraíso Terrenal.
Cogimos un colchón de una basura,
dos sillas y una mesa con tres patas,
mientras yo emborronaba partituras
tú freías las patatas.
Plantamos cañamones de Ketama
y un tiesto nos creció ante el ventanal
con una rama de árbol de la ciencia
del bien y del mal.
A Eva le gustaba estar morena
y se tumbaba cada tarde al sol,
nadie vió nunca una sirena
tan desnuda en un balcón.
Pronto en cada ventana hubo un marido
a la hora en que montaba el show mi chica,
aunque la tele diera en diferido
el Real Madrid-Benfica.
Un día la víbora del entresuelo
en trance a su consorte sorprendió,
formó un revuelo y telefoneó
al cero noventa y dos.
Y como no teníamos apellidos,
ni hojas de parra, ni un tío concejal,
ni más Dios que Cupido
no sirvió de nada protestar.
Eva tomando el sol
bendito descontrol,
besos, cebolla y pan…
¿qué más quieres Adán?
Un juez que se creía Dios dispuso
que precintara un guardia nuestro piso
no quedan plazas para dos intrusos
en el Paraíso.
Estábamos sobre el colchón desnudos
jugando a nuestro juego favorito,
al ver entrar la pasma
Eva no pudo sofocar un grito.
A golpes la bajó por la escalera un
ángel disfrazado de alguacil
sin importarle un pijo que estuviera
encinta de Caín.
Hoy Eva vende en un supermercado
manzanas del pecado original
yo canto en la calle Preciados
todos me llaman Adán.
Eva tomando el sol
bendito descontrol,
besos, cebolla y pan…
¿qué más quieres Adán?
Joaquín Sabina. 1988

1.15.2007

Parodies.

Llegint l'article: "Polònia i la crisi dels referents" del blog d'en Ramon Bassas m'ha vingut al cap la lletra de La Paròdia Nacional de fa uns 10 anys titulada: "El gafe de Aznar". Aquesta és la que va sortir; l'original meva, potser estava una mica menys elaborada. Tot plegat molt innocent, comparat al que fan a Polònia, jo no veig gaire aquest programa, però de vegades...es passen!

Aquí teniu la lletra, la podeu entonar a ritme de "Me lo dijo Pérez"; la meva sogra patia "pel què diran" al poble! perque tot i ser jo la lletrista, el que defensava la cançó va ser el seu fill. Per cert, va guanyar el primer premi, i va anar a la gala trimestral.

El gafe de Aznar
Lo dijo González, el ex-presidente
con cara sonriente, que no tiene suerte
el pobre de Aznar.
Lo dijo González, en rueda de prensa
y la genta piensa, cuando el río suena
por algo será.
Aznar, por ejemplo, se fue al Vaticano
para ver al Papa como Jesulín
y el Sumo Pontífice muy resfriado,
le mandó un mensaje, diciéndole ¡achís!
Ha dicho el Doctor, que no es muy conveniente
que así le reciba ¡qué fatalidad!
lo siento en el alma Sr. presidente
¡no está muy católica Su Santidad!
Y dice Felipe, que el "Presi" es cenizo
y si monta un circo,
hasta los enanos le van a crecer.
Lo dice González, lo dice González
que el muy puñetero, es de mal agüero
lo dice González.
Sin darle importancia a lo del Vaticano
en un vuelo Charter, Aznar se largó
con rumbo a Alemania, contento y ufano
a charlar un rato con el Sr. Kohl
y están los germanos, ahora echando chispas
pues tras la visita creció la inflación
subieron los precios, ha aumentado el paro
¡y está el Bundesbank ya de liquidación!
Lo dice González, y a mí me preocupa
que siendo tan gafe, se vaya a hacer pupa
el Sr. Aznar.
Lo dice González, chico no resbales
que es un poco gafe, y tiene malaje
lo dice González.
Y tal vez Felipe tenga mala sombra
y no sea cenizo el bueno de Aznar,
pero cuando apoya una plataforma
nadie se conforma y se empieza a liar.
Y en vista del cisco que tiene en la tele
poniendo un amigo lo quiere arreglar
mas, López Amor, también le sale rana
¡ni de los amigos te puedes fiar!
Lo dice González, yo no digo nada
que luego la gente, todo lo interpreta,
más bien al revés.
Lo dice González, lo dice González
que el muy puñetero, es de mal agüero
chico no resbales, que es un poco gafe
y tiene malaje, lo dice González.

1.14.2007

Pau i llibertat!

Portada de "El Periódico de Catalunya"
" Clamor total contra ETA sense el PP"

"Marie Antoinette".

Ahir a la tarda vaig anar al cine; veient els trailers per TV la pel·lícula que més m'atreia era " María Antonieta" ambientada al Segle XVIII, així que vaig convèncer el meu fill que m'acompanyés i va dir que sí, ell també sentia curiositat.
Després de conèixer una mica més la Reina de França, "Marie Antoinette" -nascuda a Austria- dic que no m'extranya gens ni mica que fos rebel i inquieta; va perdre la seva innocent adolescència al desprendre's de totes les seves possessions, familiars i amics, per casar-se amb el Rei Lluís XVI, i es va deixar anar en un món d'excessos: tant de luxe, festes, alcohol, sexe, escàndols... Una Reina incompresa i criticada, on tohom sabia d'ella, i ella no sabia de ningú; la nit de noces per exemple tenien l'habitació plena de gent (criats/des, familiars i fins i tot el capellà) quan es van ficar al llit; després van marxar, però l'endemà tot déu sabia que no s'havia consumat el matrimoni!
També vam veure la decadència de Versalles -els jardins magnífics- i el final de la monarquia. Sort que no vam veure quan la guillotinen; el cap, a la pel·lícula, no ho va perdre!

1.11.2007

Más de concursos.



En un post anterior ya comenté mi afición a los concursos de TV, y mi paso por uno de ellos en concreto.
Hoy escribiré sobre otro: "Una vez en la vida" presentado por Constantino Romero; los concursantes éramos el público -después de pasar un casting que consistía en contestar 60 preguntas por escrito en 20 minutos sobre temas diversos- colocados en bloques de letras de la A a la G, 30 personas por letra; en total 210 concursantes. No sé si os acordaréis de él porque duró poco, el que fui yo por ejemplo no llegó a televisarse.
Anécdotas muchas; yo estuve en la letra G, entre el pasillo y un chico de Bilbao, al llegar ya reconocí a parte del equipo, porque la productora era la misma que la de "La parodia nacional". Los concursantes íbamos hablando y presentándonos unos a otros, yo les dije que venía de Mataró y que por si preguntaban, el trayecto del primer tren en la Península Ibérica, recordaran que fue de Barcelona a Mataró. ¿Os podéis creer que fue la primera pregunta? ¡La gente alucinaba! ¡Y encima me veían hablar con el personal! Pues bueno, acertaron los de todas las letras menos dos "sordos" de la letra G, o sea que quedamos eliminados a la primera. La grabación se desarrolló con normalidad, lo pasé muy bien, de recuerdo a parte de las vivencias, 60€ y... ¡Una camiseta con el anagrama del programa!
Hace menos tiempo también quise participar en "Pasapalabra", la selección fue vía telèfono sin avisar, pero se quedaron bien conmigo; me llamaron al móvil que se iba la voz, al mediodía, yo entre ollas y pucheros que no me concentraba ¡ me sueltan una rueda completa de preguntas! Me atasqué en la Y, y aquí acabó mi aventura televisiva, ¡en mi cocina!
Mi asignatura pendiente es "Saber y ganar", soy gran seguidora desde el sofá -últimamente por horario laboral me lo pierdo- porque me falta nivel para responder a todas las preguntas que hace el "mataroní" Juanjo Cardenal, el invisible.

1.09.2007

Comprar per comprar.

Hi ha gent que està esperant les rebaixes per anar a comprar coses que no necessiten, només pel fet de que són econòmiques. No ho he entès mai, jo vaig a comprar quan ja no hi ha més remei, i si me'l portessin a casa millor! Vaig amb una idea i fins que trobo el que busco, no paro; de vegades tinc feina! I si parlem de rebaixes, aleshores sí que és tota una odissea: models, talles, números, colors... I el que no faré mai és adquirir un article que no utilitzaré, simplement perque sigui barat. Digueu-me "rara"!
La foto l'he baixada d'Internet, i és la que m'ha fet més gràcia de totes les de "rebaixes".

1.06.2007

5 coses que probablement no saps de mi.

La Núria em fa arribar un "meme", i amb la celeritat que em caracteritza passo a fer-ho.
Em sembla que en el poc temps que porto de blocaire ja sabeu molt de mi, però hi ha detalls, que els coneixen poques persones.
1.- Vaig nèixer morta (ofegada) i va costar reanimar-me, el dia dels difunts! la llevadora sempre em deia "la muerta resucitada" vaig pesar cuatre quilos i mig i em van posar Glòria (Resurrecció).
2.- Des de petita he tingut animals a casa, però el que em va marcar més va ser "la morena", una gossa de caça que em seguia a tot arreu (fins i tot venia al pati de l'escola) per a "defensar-me", en realitat em creava molts enemics/gues, els nens/es em deien "la de la Tula". Vaig arribar a dir que no volia que m'estimés tant!
3.- Amb 18 anys em vaig treure el carnet de conduir no molt convençuda, amb 19 ja tenia cotxe, i... no sabia anar en bicicleta! No m'agrada gaire conduir.
4.- Tampoc m'agrada gens ni mica cosir; ni fer mitja, ni ganxet, ni labors, ni res d'això; de joveneta preferia estudiar francès, guitarra, anar a recitals de cançó aragonesa, ajudar el meu pare al camp, amb els meus avis a la masia i el bestiar...
5.-Gaudeixo d'estar sola a la meva habitació, amb un llibre i/o un encreuat, el telèfon, el mòbil, el comandament de la tele a mà, i... els meus pensaments (sola, no incomunicada). Tinc gran capacitat de concentració.
Resulta que ara pensant, em podríen haver sortit unes quantes més, per un altre dia.
Passo el testimoni a:
Javier Naya
Carles Fernández
Ramon Bassas

1.05.2007

Un regal per al Rei Melcior.



Feia anys que no veia la cavalcada de Reis, donada l'edat dels meus fills; però avui he sortit a passejar i ja he esperat, a més tenia una amiga acompanyant l'Oca que la volia saludar. M'he col·locat davant de l'Ajuntament per no perdre detall, ha estat força bé; tot i que un caramel m'ha donat de ple al front, i un altre directe al "canalillo". Però amb la imatge que m'he quedat encandilada, ha estat el protagonista un nen; l'Hugo, el fill de la nostra companya Marian Corrales que l'ha entregat el xumet al Rei Melcior! Imagineu per aquest nen el que representa donar una part d'ell, la seva pipa!. Pels pares també és un moment important i emotiu, encara recordo quan li vaig treure a la meva filla, faltava poc per nèixer el seu germà i ja em veia amb pipes per partida doble, però encara va anar bé; després resulta que el noi no va voler xumet.
Bé, això, que m'ha agradat el moment i el volia compartir.
Marian, ha estat mot bé!

2007, any calent!

Ahir a TV3 va sortir la notícia de que segons la predicció del Servei Meteorològic Britànic, aquest serà un any calent!
Entre els efectes del "Niño", els gasos d'efecte hivernacle i els canvis climàtics, faran que les temperatures arribin a nou rècord a tot el planeta; diuen que des del 1659 no hi havia un any tan calurós.
Tot i que sembla que m'ho agafi en clau d'humor, és preocupant!

1.03.2007

"Bond" Any, 007!

Ja sé que és un acudit molt fàcil i força escoltat a aquestes alçades, però, ves per on m'ha servit per donar nom al post d'avui; el primer de l'any després d'uns dies de vacances, i per desitjar-vos a tots la Pau i la Felicitat que alguns estan empenyats en trencar una i altra vegada. Sigui aquí o allà, ha de guanyar el seny!
Potser ara els socialistes haurem de defensar més que mai el nostre tarannà del diàleg, perque l'oposició conservadora ja s'encarregarà de dir que no serveix per a res, que llenya! La veritat és que no m'esperava aquest cop tan sobtat i dur. Èrem en un procés d'alto el foc i ETA l'ha trencat.
Avui la cançó és d'Antonio Flores, llegiu la lletra que val la pena:
No dudaría
Si pudiera olvidar
Todo aquello que fui
Si pudiera borrar
Todo lo que yo vi
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Si pudiera explicar
Las vidas que quité
Si pudiera quemar
Las armas que usé
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca más
Usar la violencia
Si pudiera sembrar
Los campos que arrasé
Si pudiera devolver
La paz que quité
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Si pudiera olvidar
Aquel llanto que oí
Si pudiera lograr
Apartarlo de mí
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca más
Usar la violencia.