Mataró-Elna

Foto: Pepi, àlbum personal.

Diumenge al matí vaig assistir a la inauguració oficial de l'escola Antonio Machado i, de l'escola bressol Elna. Molts coneguts i conegudes, moltíssims, d'altres que vaig conèixer aquel dia i que segur que ens tornarem a veure el 14 de juny. Alguna que tot i que tenia previst anar-hi no ho va poder fer per un compromís familiar... la vaig trobar a faltar. D'altra que quan ja pensava que a l'últim moment l'havia sorgit algun imprevist, la vaig veure i ens vam fer una forta abraçada i, que em va dir que ja té localitzades 14 Elnes per fer la foto el dia vuit!!!

Ho vam passar molt bé, tal com diu l'Alcalde, ambient festiu i reivindicatiu, va haver-hi moments força emotius.

Quan el refredat semblava que marxava... ha tornat, el corrent d'aire no em va gens de bé, serà l'edat? Estic feta un nyap!

Anada i tornada.

Foto: Q. M.

Ahir la primera trucada del dia la rebia ben d'hora, tenia (literalment) un peu dins de la dutxa; una amiga s'havia quedat "tirada " a la carretera quan tornava a Mataró per assistir a una reunió prevista a les 10, li va saber molt de greu no poder ser-hi.

Havent dinat ens vam anar cap a la Catalunya Central a veure el meu nebot; me'ls estimo molt a tots tres, però en Diego...és especial.

De seguida me'n vaig quedar adormida, com el poc sol que es deixava entreveure entre els núvols em donava de cara, abans de sortir de la ciutat ja em pesaven les parpelles, i amb la música de la ràdio de fons... quan vaig obrir els ulls vaig veure Monserrat emboirat!

Només em sol despertar el clic si volen apagar la ràdio per no "molestar-me i que dormi millor".

Per cert, que tant a l'anada com a la tornada van posar (no em digueu quina emissora) cançons de Mecano: Me cuesta tanto olvidarte i La fuerza del destino, Déu n'hi do! La d'anys que fa que s'han retirat i encara s'escolten i agraden. Hi ha una altra emissora que cada dia posen Cruz de navajas... Crec que aquet grup va marcar història, i això que m'agraden les veus més greus, no tan agudes com la de l'Ana!

Tant de bo aguantin molts anys Amaral com grup, no li passi a l'Eva com a l'Ana Torroja, que després ho va intentar com a solista i ja no va funcionar igual.

També vaig escoltar anuncis on parlaven de seguretat a la carretera, sobretot en moto i, la importància de posar-se el casc al cap, no al colze; perquè ningú té el cap tan dur com per a no necessitar-ho...

Ahir la cosa va anar de viatges, carreteres, d'anades i tornades...

Sé todos los cuentos...

"Yo no sé muchas cosas, es verdad.

Digo tan sólo lo que he visto.

Y he visto: que la cuna del hombre la mecen con cuentos...

Que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos...

Que el llanto del hombre lo taponan con cuentos...

Que los huesos del hombre los entierran con cuentos...

Y que el miedo del hombre ha inventado todos los cuentos.

Yo no sé muchas cosas es verdad.

Pero me han dormido con todos los cuentos...

Y sé todos los cuentos".

León Felipe.

El peso de la cultura.

"Los libros no tienen boca
ni cuerdas en la garganta,

pero dicen lo que quieren

en la lengua de sus páginas.

Se van uniendo las letras

en sílabas, en palabras,

y algunas veces nos gritan,

y algunas veces nos hablan".

Ángel Mendoza

Este poema, junto con una dedicatoria preciosa y algo más, fue un regalo. Todo un detalle.

Fidel als seus ideals.

El meu fill i la seva gent.

Hoy no, mañana...

DESNUDOS

Por el mar vendrán
las flores del alba
olas, olas llenas
de azucenas blancas-,
el gallo alzará
su clarín de plata.
-....!Hoy!, te diré yo,
tocándote el alma-.
! OH bajo los pinos,
tu desnudez malva,
tus pies en la tierna
yerba con escarcha,
tus cabellos, verdes
de estrellas mojadas!
-...Y tú me dirás
huyendo: !Mañana!-
Levantará el gallo
su clarín de llama,
y la aurora plena,
cantando entre granas,
prenderá sus fuegos
en las ramas blandas....
-....!Hoy!, te diré yo
tocándote el alma-.
!OH, en el sol nacido,
tus doradas lágrimas,
los ojos inmensos
de tu cara maga,
evitando, ardientes,
mis negras miradas!
-Y tú me dirás
huyendo: !Mañana!

Juan Ramon Jiménez

Alegre, simpàtica, emotiva...

Aquesta foto està feta des de setembre, principis de curs; quantes coses han passat de d'aleshores! Quants de canvis! Alguns ja es sabien, donat que la teva companya de tutoria en classe estava de baixa maternal, venia una suplenta, que després va ser que no; mentre venia una altra, va estar una suplenta de la suplenta... Fins i tot mes i mig vam compartir tu i jo aula a les tardes!

Mentre, tu rebies tot el pes psicològic de la classe i, paties les conseqüències.

El pont de la Constitución portava nous i durs canvis... Després de Nadal, es va anant estabiltzant la situació, fins a trobar un cert equilibri amb la tornada de la recent mare.

A finals d'abril un altre cop molt fort, una pèrdua que hem sentit totes, però tu especialment, sempre has estat la seva mestra!

A poc a poc estàs recuperant aquest somriure de començament de curs i, mai has perdut la teva alegria, ni la teva capacitat per ajudar, per donar recolzament, i repartit amabilitat, així com somriures entre les persones que veus en desavantatge.

Gràcies Pepi.