7.05.2009

T'agrada el teatre?

Organitza: Comissió de Festes de Rocafonda.
Col.labora: EPMA i Ajuntament de Mataró.

Si t'agrada el teatre i, aquesta tarda no tens clar on tirar el gorro... Et proposo venir al Centre Cívic de Rocafonda; el Col.lectiu de Teatre EPMA representarà l'obra de teatre: Somnis. Una de les actrius de repart, amb molt de pes dins de l'elenc, em va dir que serà una gran estrena.
Dins de la programació de la Festa Popular de Rocafonda, i com a aperitiu (el gruix de la festa serà al cap de setmana vinent) podrem passar una estona agradable entre amics.
Al programa posa que començarà a les 19 hores, al cartell que he escanejat posa a les 18:30... Per si de cas jo aniré d'hora, com acostumo a fer i, veuré l'exposició Rocafonda anys enrera, segur que també és força interessant.
T'agrada el teatre? Doncs aquesta tarda, tens una cita!

7.04.2009

Herbes i altres.

Avui escriuré sobre herbes, i no precissament de les que acostumen a tenir el jovent en un test al balcó... D'herbes, de verd, de verdura...
Se li diuen herbes en termes generals a les infusions per exemple, aquestes herbes no m'agraden gens; ara, ja de gran, quan he de prendre alguna per prescripció, he de fer un gran esforç.
Les herbes que sí m'agraden i em recorden la meva infància són la farigola, la sajolida (al meu poble "jadrea") que li posaven a casa a les olives verdes trencades... què bones! L'alfàbrega, m'encanta, potser per això també m'agrada la salsa al pesto... L'orenga ho he descobert més tard, perquè el meu fill jo sempre dic que la cigonya al deixar-ho anar per la xemeneia es va equivocar de casa, quin tio! Herbes i espècies!
La manera més sofisticada que cuinava jo el pollatre era "al ajillo", ara ha de ser amb orenga i curry... Té un camarada que es va casar amb una noia mexicana, per cert, seran pares en breu, i em diu ella: a l'Edgar li agrada molt el chile... Sí que li agrada, sí.
Hi ha que també li diu herbes a la verdura; l'altre dia pel mercat ens vam trobar amb una coneguda que té un bar aquí baix a la cantonada i, anava carregada amb dues bosses, em diu: noia vaig carregada com una tonta, i li dic: per què no agafes carro? I em contesta: no, si només volia quatre coses... si són herbes! Je je je, sí, asomaven per allà les bledes i l'api, però segur que alguna cosa verda de més pes hi hauria per sota.
Un amic de la penya molt trempat, quan preparem dinars i sopars, per la colla, diu que verdura poca, quan li seguim la veta i diem que si no engreixa, que si... contesta: que no engreixen les herbes? Mireu les vaques!!!
I un tiet del meu home, un socialista collonut que ja no hi és, que parlava che (el xapurriat, la parla d'Aiguaviva), quan fèiem dinars familiars i veia les plates d'amanida per la taula, deia: la verdura de corral.
Ja veieu si han donat de sí les herbes! I ara estava pensant, en qui estava pensant... ? I m'ha vingut al cap una dita en castellà: "mala hierba nunca muere".

7.02.2009

Abstemi?

Aquesta notícia m'ha fet somriure... Ostres tu, abstemi!!! O sigui que el vi que es veu a les misses (encara que sigui de tetrabrik...) es pensa que no és vi... O es creu que és "La sang de Crist," literalment?
Fa uns anys això ja li va passar a un mossen de Galícia, ho recordo pel rebombori i perquè va sortir a la Parodia Nacional una crítica.
Ai, senyor!!!

7.01.2009

Mirant cap el futur...

Quan vaig veure aquesta foto, una més entre un bon reportatge de cap de setmana esportiu a Sitges d'uns joves, em va encantar. Quina foto! I no parlo de si està ben feta, de qualitat... No sóc fotògrafa ni entenc de fotografia. Per a mi és el significat, el que em transmet la imatge (fins i tot porta missatge la bossa penjada a l'esquena...). Veig cinc joves amb projecte de futur, amb il.lusions, amb idees, amb roses, amb espines... Però un vida per endavant!
Ahir a la tarda vaig parlar amb una dona que divendres passat va estar al mateix indret que un d'aquests joves i, em va fer un comentari al respecte. Em va dir que una clienta, quan ell va marxar, li va dir que havia estat encantada d'haver parlat amb ell aquella estona, que s'havia oblidat fins i tot de llegir per passar l'estona (acostumem a llegir mentre esperem); que era tot un plaer parlar amb joves amb ideals i, que saben dir-ho, expresar-ho. Aquesta dona es mestra... No cal dir que em va agradar, i com!
Al trobar-me una mica més tard amb aquest noi tan enrollat li vaig preguntar: De què vau parlar divendres a la tarda amb... I em va contestar: De tot i de res!
No tot el jovent passa de la política! No tot el jovent passa de tot!

6.27.2009

A voltes amb les xarxes socials.

Quan fa ja un temps que vaig entrar al món de les xarxes socials, al principi només de visitant, i des de fa dos anys i mig com autora d'un bloc amb certa activitat, amb el d'avui 781 posts (no parlo de correu electrònic, servei de missatgeria instantània, etc.); poc imaginava que un dia estaria de moda una altra eina de les xarxes socials: el Facebook!
Tenen similituds i diferències el bloc i el facebook. Serveixen per a comunicar o comunicar-se amb més gent via Internet, però mentre el bloc necessita que una idea sigui portada a la pràctica amb certa el.laboració (els que continueu escribint a diari, o quasi, sabeu de què parlo) perquè arribi; el Facebook no, simplement et dones d'alta i vas fent... Sembla que la meta sigui "fer amics/gues"sense més substància, no cal tenir cap habilitat especial; sort que alguns/es sí que ens diuen coses... D'altra banda, la diferència més important, em sembla que és el nombre de persones que et poden visitar, aquí sí que em decanto pel facebook, sóc selectiva en aquest tema i vaig afegint amics virtuals que em venen de gust, com els tangibles! Si més no, m'agradaria saber quines persones visiten el bloc glorieta, perquè dic jo: qui són aquestes 125 visites que he tingut avui per exemple? Si fa tres dies que no actualitzo! Quina cara tenen? Ara, ho faig perquè vull, perquè m'agrada escriure i crec que ha quedat patent en aquest període de temps i, com que no tinc la qualitat ni la categoria per a fer-ho en un altre lloc, doncs mira, escric aquí. No em queixo. Però fa temps que em ronda pel cap, i cada vegada més, de fer-me un bloc "privat", només sabran que sóc l'autora les persones que jo trii, com al facebook! Potser no serà tan innocent i deixi entreveure una altra vessant literària que coneix molt poca gent.
Bé, com que estem en aquesta era, i servidora s'apunta a un bombardeig (igual planxo un ou que fregeixo una camisa, je je je), si l'any passat la festa del barri l'anunciava pel bloc, enguany ho he fet pel facebook... sóc una dona que treballa (més o menys) a l'ombra, mentre, les que llueixen "palmito" es porten els llorers. I al final... crema!!!
Un petó a tothom que es pren la molèstia de visitar-me.

6.24.2009

La mare que els va parir!

D'aquesta notícia que ja fa dies vaig llegir el titular i, em convidava a continuar, no ha estat fins avui, però, que ho he fet; amb una mica més de temps per a "tonteries".
Té collons la cosa! Ja ho saps, si estàs sense feina i tens les espatlles molt amples... vols fer de cambrer aquest estiu a Cullera?
Tot bé? Jo de puta mare!!!
P.D. El bloc glorieta no admet insults, la seva propietària ni és cambrera, ni viu a Cullera.

6.23.2009

... ¡Y moscas!!!

TURISMO RURAL

"Se trata de un deporte nacional que antes se llamaba 'ir al pueblo'. La diferencia es que si vas a tu pueblo es gratis, y si haces turismo rural vas a un pueblo que no es tuyo y pagando una pasta. Para hacer turismo rural no vale cualquier pueblo. Tiene que ser un pueblo 'con encanto'.

-¿Y qué es un pueblo 'con encanto'? Pues un pueblo que sale en una Guía de pueblos 'con encanto'. Si es que se cae por su propio peso.

A estos pueblos se suele llegar a través de una carretera comarcal 'con encanto', que es una carretera con tantos baches y tantas curvas que cuando llegas al pueblo estás 'encantao' de bajarte. Y cuando entras al bar intentas integrarte con los vecinos.

- ¡¡¡Buenos días, paisanos!!! ¿Qué es lo típico de aquí?
Y el del bar piensa: 'Pues aquí lo típico es que vengan los gilipollas de la ciudad los fines de semana a dejarse doscientas mil pesetas'.
Lo siguiente es alojarse en una casa rural o 'casa con encanto', que es una casa adornada con muchas vasijas y ristras de ajos en el techo, que no tiene ni tele, ni radio, ni microondas. Eso sí, tiene unos mosquitos trompeteros que por la noche hacen más ruido que una Derbi Coyote.
Luego te das cuenta de que los del pueblo viven en unas casas que no tienen ningún encanto, pero tienen jacuzzi, parabólica, Internet y portero automático. Tu casa no tiene portero automático, pero tiene una llave que pesa medio kilo.
Otra ventaja que tiene hacer turismo rural es que puedes elegir entre una casa vacía o vivir con los dueños. Estupendo. Te vas de vacaciones y además de la tuya tienes que aguantar una familia postiza. Que por la noche tú quieres ver la película, ellos los documentales, y te planteas:
'¿Quién manda más, yo que he pagado 600 euros o este señor que vive aquí?'.
Pues gana él, que tiene garrote. Y encima te dicen que tienes la 'posibilidad de integrarte en las labores del campo'. Que quiere decir que te despiertan a las cinco de la mañana para ordeñar a una vaca. ¿No te jode? Es como si te vas a una gasolinera y te tienes que poner tú la gasolina, o como si vas a un McDonalds y tienes que recoger tú la bandeja. O sea, lo normal.
Así que te levantas a las cinco para ordeñar a las vacas. Que digo yo: ¿por qué hay que ordeñar a las vacas tan temprano? Si la leche está ahí. ¿No se pueden ordeñar después del aperitivo? Yo creo que esto es fastidiar por fastidiar, porque a la vaca le tiene que sentar como una patada elas ubres que la despierten a las cinco de la mañana para que le toque las tetas un extraño. Que la vaca te mira como diciendo: 'Tío, si quieres leche vete a la nevera coge un tetra brick'. Es que son ganas de molestar.
Pero el 'encanto' definitivo son las 'actividades al aire libre'.
Como cuando te ponen a hacer senderismo, que es lo que habitualmente se llama andar, y consiste, pues eso, en poner un pie delante de otro hasta que no puedas más, mientras los del pueblo te adelantan en un 'todoterreno con aire acondicionado... Pero tú encantado. Vas por el campo como abducido. Te vuelves bucólico y todo te parece impresionante: ves una 'caca' de vaca y sueltas:
'Ummmmmh qué olor a pueblo.' ¿A pueblo? A pueblo no, huele a mierda. Eso sí, a mierda 'con encanto'.
Y todo, sea lo que sea, te sabe a gloria: en el mesón te ponen dos huevos fritos con chorizo y tú en tu ciudad no te comes estos huevos, ni estos chorizos. Y le dices al camarero:
- 'Oiga ¿a qué este chorizo es de matanza?'
- 'Pues casi, porque a punto estuvo de matarse en la curva el del camión de Campofrío'.
De repente oyes unas campanadas y dices:
-'¡Ah!. ¡Qué paz!. No hay nada como el sonido de una campana.' Y el del bar te dice: '¡Pero si está grabado! ¿No ves el altavoz del campanario?'
En ese momento te preguntas si los sonidos de las gallinas y de los grillos no vendrán en un CD: Rural Mix2005', 'Los 101 Mayores Éxitos campestres.'
De lo único que estás seguro es de que los mosquitos trompeteros son de verdad. Que pareces un Ferrero Roché con varicela.
Yo creo que, de lunes a viernes, la gente de estos pueblos vive como todo el mundo, pero el fin de semana distribuyen por la carretera a unos tíos
disfrazados de pastores y cuando ven que se acerca un coche, avisan a los del pueblo con el móvil:
- '¡Eh, que vienen los del turismo rural'! Y cambian el cartel de 'Videoclub' por el de 'Tasca', sueltan unos perros cojos por las calles y sientan a la entrada del pueblo a dos abuelos haciendo alpargatas, que luego te compras unas y te salen más caras que unas Nike.
En fin, yo creo que un montaje tan grande como éste no puede ser obra de personas aisladas. Estoy seguro de que están implicadas las autoridades.
Me imagino al alcalde: - 'Queridos paisanos: este verano, para incrementar el turismo, vamos a importar más mosquitos del Amazonas, que el año pasado tuvieron mucho éxito. Y quiero ver a todo el mundo con boina, nada de gorritas de Marlboro. ¡Y haced el favor de pintaros el entrecejo, que no parecéis de pueblo! Y las abuelas Nada de TOP less en el río, que espantáis a los mosquitos..
Ah, y por cierto: Este año no hace falta que nadie haga de tonto del pueblo.
¡Con los que vienen de fuera ya vale!"

Un poco "exagerao", pero me he reído mucho. Ja ja ja.